Mai se sap el que pot passar xD

Ei! Com anem?

Un cop més, moltes gràcies a totes els que ens seguiu entrada rere entrada dia rere dia J

Bé, a veure per on comencem.... les classes.. anem fent J l’altra dia a classe de listening, per variar, ens va tocar llegir i ens vam sorprendre perquè els russos no ho van fer gaire bé, en canvia nosaltres, bé, algun error vam cometre (no som perfectes xD) però dins de les nostres possibilitats ho vam fer prou bé ^^

Les classes de la senyora... doncs anem fent J l’altre dia ens va tornar a escriure la famosa frase de m’acabareu matant perquè un dels nois russos (l’alexei) no sabia llegir una paraula i la senyora va passar un per perquè li diguéssim, tothom la deia bé, menys ell, pobret, la senyora ja estava desesperada xD Quan vam sortir de classe va venir amb nosaltres un bon tros i aquí ve una anècdota xD

Estàvem caminant i de cop i volta la senyora ens fa una pregunta. Nosaltres al principi vam entendre que trobàvem a faltar la nostra mare i la nostra àvia. Total, que la Judit contesta: no, jo trobo a faltar el meu novio. I en Marc diu: Bé, si, però parlo amb la meva mare cada dia. Total, que la senyora comença a fer cara rara. I jo em poso a pensar.... i de cop i volta se’m va encendre la bombeta xD el caràcter de trobar a faltar i el d’assemblar-se es pronuncien igual però amb tu diferent.... total, que la senyora volia dir: què trobeu que m’assemblo més a la vostra mare o a la vostra àvia.

Nosaltres i les nostres confusions de tons xD li vam contestar que estava entremig xD ens l’estimem tant a aquest dona.... és molt entranyable J

Una bona noticia! Ja tenim hotel reservat a Beijing! Es diu Beijing New Dragon Hostel (ho dic per si voleu mirar fotos xD). Vam estar una hora fent càlculs perquè unes nits serem 7 unes altres serem 8... no us exagero... vaig estar una hora sumant, restant, multiplicant i dividint xD però al fina, sembla que ens en em sortit J

El dijous, la laura i jo, ens havíem proposat anar a un parc d’aquí a prop a passejar, perquè no pot ser que ens passem tot el dia assegudes buscant caràcters com boges. Així que vam dir: Dijous hi anem! Però el temps no ens va voler deixar sortir. A la tarda, de cop i volta, es va posar a ploure, i amb ganes. El cel es va tapar completament i xàfec! Com que estàvem molt productives.. vam decidir baixar al lobby a jugar a cartes ^^ i així vam passar la tarda J

El divendres va ser un dia de decisions i és que vam haver de triar delegat. La professora de speaking, que és la nostra tutora, de cop i volta va dir alguna cosa com representant de la classe.... mireu si ho havíem entès bé que primer pensàvem que havia dit que havíem de quedar un dia per anar tots junts a sopar o a prendre alguna cosa xD Quan per fi vam entendre que volia dir delegat, tots ens vam començar a mirar els uns als altres... van sortir alguns noms però ningú no volia ser-ho, fins que al final una noia s’hi va presentar, ucraniana o russa, ara mateix no m’ho feu dir perquè tinc un cacau de russos i ucranians al cap important xD es diu Irina, va escriure el seu número de telèfon perquè la truquéssim si teníem cap problema o volíem res. I aquí ve la cosa divertida... aquesta és la noia que quasi mai ve a classe, així que anem llestos xD

El divendres el dia no es va acabar aquí... en sortir de classe... els nostres amics russos (Alexei i nina) ens van dir que ens convidaven a sopar. Total, que ens vam donar els números i vam quedar que ja ens trucarien. Eren les 8 i encara no havien trucat, així que pensàvem que potser ho havíem entès malament o alguna cosa, quan de cop ens diuen que es veu que volien preparar una cosa però que no els hi havia sortit bé i vam haver d’anar a sopar a un xinès del stinky streat (carrer pudent xD). No sabem què vam menjar que no ens va entrar gaire bé a l’estómac i la laura i jo vam passar una nit anant per torns al lavabo.... no explicaré res més perquè crec que no cal xD

A l’endemà, o sigui ahir, ja estàvem millor, vam dinar lleuger i just després de dinar vam tenir una estona de repòs, perquè a les 6 teníem la festa d’estudiants internacionals. Vam anar a la segona planta. A la porta hi havia un noi que repartia números (que ja us explicaré per a què eren) i uns altres que repartien samarretes de la uni (visca! Samarreta gratis!). primer m’anaven a donar una samarreta rosa i jo, no gràcies, la prefereixo blava. És ideal, tinc ganes d’estrenar-la xD

Vam anar a seure en una taula amb dues de les noies italianes (la fiamma i la caterina) i també vam compartir taula amb un rus, un italià i un parell de japonesos. Ens van donar un bon sopar: nuggets, patates fregides, galetes del “festival de medio otoño” (que és avui), pastissets, pinxitos de carn, alguna cosa extranya xD, entre d’altres. Us puc dir que aquests xinesos l’ordre del menjar no el porten massa bé xD el que us acabo de dir és el que ens van posar primer, però és que després al cap d’una estona ens van portar “cerdo agridulce”, arròs, baozi (que són com una mena d’empanadilles de carn boníssimes) una sopa rara... en fi, que no sabem què són els primers, els segons i els postres xD Per beurre hi havia sprite, coca-cola i cervesa. Tot gratis. S’ha de dir que va ser un molt bon sopar.

Crec que no cal que us digui com anava la gent... nosaltres la mar de normals... la resta totes amb el seu vestides i els seus taconazos, algunes pintades com a portes.... en fi... xD

Quan, més o menys, havíem acabat de sopar, van fer una mena de “bingo” amb els números que ens havíem donat. Si deien el teu número et tocava “un regal”. A nosaltres per desgràcia no ens va tocar res. Després van fer algunes actuacions: ballet, un noi va tocar l’armònica, un altre la guitarra, uns nois van cantar... després van fer coses tipus concursos: van fer pulsos, van fer a veure qui podia menjar més oreos amb wasabi (una cosa japonesa que pica moltíssim), van fer concurs de veure qui es podia beure més ràpid una cervesa, entre dos havien d’explotar x número de globus el més ràpid possible, entre dos s’havíen de passar un mocador xuclant amb la boca el més ràpid possible... la veritat és que estar molt i bé i molt entretingut J

Després alguns van sortir, però la Laura i jo vam decidir que era millor quedar-nos a l’habitació, descansant xD

Avui al matí, ens han llevat a les 9.30, les boges de les senyores de la neteja tot cridant. Ens han llevat per donar-nos un paper on hi deia que si marxem de vacances tanquem la porta, les finestres i que no deixem res connectat.... que diu, i no podries haver passat el paper per sota la porta? No, ens havies de despertar. Nosaltres que pensàvem que ens venien a canviar els llençols.... però bé, han vingut després de dinar =) i com que abans hem escombrat, l’habitació sembla una altra cosa =)

El fred sembla que mica en mica va arribant a Tianjin, ara ja anem tots amb pantalons llargs i algun dia amb un jersei una mica més gruixut. Però bé, suposo que és el que ja va tocant, que demà ja serà 1 d’octubre. I ara ens espera una setmaneta de vacances, que com que no ens han posat deures serà de vacances ^^

Ah, i la setmana que tornem de vacances, la senyora ens va dir que no hi seria, així que tindrem una setmana, esperem, una mica tranquil·la J

De moment, crec que això és tot =)

Seguirem informant ;)

Gràcies per seguir-nos

Un petó des de Tianjin <3

I a gaudir la vida =)

Meri

... per a més informació.... llegiu l'entrada ;)

Hola Hola!

Primer de tot, perdoneu que fa dies que no escric res però és que he estat una mica enfeinada.

A veure, per on començo... a si, a la darrere entrada us vaig comentar que aniríem a un carrer de botigues. Doncs hi vam anar, una mà de botigues que no us ho podeu ni imaginar, hi venien de tot i més. Fins i tot hi havia un carrer amb paradetes que venien menjar baratíssim i boníssim J allà vaig fer 3 molt bones adquisicions: 2 mocadors pel coll (que aquí ja comença a refrescar) i un bolso petit (de color taronja, que ho peta bastant!)... i ara bé la pregunta del milió... quants diners em vaig gastar? Doncs... 7 euros! Flipa tulipa xD la veritat és que aquí encara flipo amb els preus.

Com també vaig dir a l’entrada anterior, el diumenge vam quedar amb les nostres amigues xineses que estudien castellà. Us faig saber que escric bastant malament xD la noia amb qui em va tocar mira una frase i comença “no, no, no, no” es mira una altra “esta no la entiendo”... i jo ai verge maria! Per sort la majoria estaven bé, o sigui, que no em va corregir gaire cosa però jo per dins anava pensant: “quin desastre!” xD

A part de comentar textos de classe i ajudar-nos amb els deures, també parlem de temes diversos. Ella estava llegint un article que sortia Moisés (el de la Bíblia) i ja em veus a mi explicant-li la història. Llavors em pregunta que si la religió és obligada a espanya, com que els nostres pares ens obliguen a formar part d’una religió. Jo li vaig dir que ben bé no era així, però que normalment si els teus pares són d’una religió, tu, com a mínim quan ets petit la segueixes. Ella flipant perquè ho veia com si ens obliguessin a fer una cosa que nosaltres no volem (i jo pensant per dins: doncs noia el teu país es passa el dia controlant-ho tot i això no et sobta.... en fi)

Tota aquesta activitat deriva en una conclusió: NECESSITO DORMIR xD no és que no dormi hores, perquè dormo set hores cada dia, però és que el dilluns vaig anar mig morta a classe i el dimarts gairebé m’adormo. Mireu fins a quin extrem arriba que anava caminant de camí cap a la residència i se’m tancaven els ulls. El cafè aquí, no cal que us digui que és fastigós, però és que a sobre, dimarts era Aigua amb cafè... una cosa fastigosíssima. Total, la laura i jo vam estar pensant una solució i el dimarts a la tarda vam anar a TESCO a comprar cafè en sobre, llet i uns termos per endur-nos-els a classe.

Aquest matí hem provat l’invent i ens ha sortit prou bé! No ens hem adormit a classe i més o menys hem aguantat tot el dia despertes xD

Parlant de dimarts... el dimarts tenim a la nostra estimada senyora (la cavallina que li diem, paraula que prové de l’italià... ja us vaig dir que tornaria poliglota xD) que, com sempre, es va posar a parlar i tots amb cara de què t’empatolles? Ens estava intentant explicar el significat d’una paraula i com que veia que no l’enteníem de cap de les maneres, en sec, s’atura i diu: és que m’acabareu matant.... i ho escriu a la pissarra perquè ens quedi clar xD llavors tota la classe vinga a riure i la cavallina reia però per no plorar. Pobra senyora, ara, tot s’ha de dir, és ben entranyable.

Avui hem tingut a un dels millors professors, per no dir el millor, que he tingut fins al moment. És el d’extensive reading (juetu). El fet de llegir els textos és una mica avorrit perquè hi ha mil i una paraules que no sabem i a sobre són temes com: la fulla del tè, el jeep xinès, el Kilimanjaro... i totes les coses que us pugueu imaginar xD Doncs avui ens ha estat explicant coses de Taiwan, de perquè hi ha gent a Taiwan que es considera xinesa, d’altra japonesa i d’altra taiwanesa; també ens ha explicat perquè li diem tè al tè xD ha preguntat a un “representant” de cada país com es dia 茶 (cha)o sigui tè en el seu idioma. Els països de l’est li diuen chai i nosaltres i els italians tè. Doncs això resulta que bé de dos caràcters que s’assemblen molt 茶 i 余 (tu) els del nord ho diuen amb el primer i ho van escampar a l’europa de l’est; els del sud ho diuen com el segon i ho van portar a europa. I per això, la diferència.

Bé, que avui he sortit molt realitzada de classe xD

Quan hem acabat la classe en Takuma (el nostre amic japonès) ens ha dit que ens havíem d’apuntar a una llista per anar al sopar d’aquest dissabte. Llavors han vingut els plastes xinesos que estudien “ensenyar xinès com a llengua estrangera” a fer el pesat un altre cop i a apuntar un altre mòbil.... si necessitem ajuda ja la demanarem, ja van venir 2 nois i no els hi vam fer cas, què els hi fa pensar que a un tercer li farem més cas.... (és que a vegades aquests xinesos van del plan que t’ajuden amb els deures i després et cobren- o et truquen a quarts de deu de la nit, ahir em va trucar un número que deia no sé què d’estudiant o no sé què, com que em parlava en xinès i no ens acabàvem d’entendre el vaig penjar, però aquest número ja m’havia trucat altres cops, en fi...) Quan ens havíem lliurat d’aquests, em trobo amb 2 xinesos amb una càmera de fotos que em pregunten: de quin país ets? Jo els hi dic d’espanya. Llavors em donen un paperet i un diu: és que és l’aniversari de la meva novia i li vull regalar una postal que posi per molts anys en diferents idiomes i amb una foto de qui ho ha escrit. Total que em fa escriure per molts anys en castellà, el meu nom i d’on sóc i després salta i em diu: ara la foto. Em poso per fer la foto i em diu: no, però amb les mans has de fer forma de cor. I jo WHAT! Total que em faig la foto, de fet a tots ens han fet foto xD així que espero que li quedi maco el regal xD

Ara per sopar, bé, últimament, ens ha donat per menjar sa: un dia vam sopar patata bullida amb “pernil dolç” i ou dur; i ahir vam fer pollastre a la cervesa amb ceba. Tot boníssim =) tornaré feta una xef xD és que ens comencem a cansar de tanta salsa i de tan fregit xD

Dimarts, ens vam trobar amb el nostre gran amic Li Peng que, per fi, ens ha tornat el passaport i els nostres diners. Ens han renovat el visat amb múltiples entrades (els hem d’aplaudir per això), ara per tornar-nos els diners es va fer un cacau al cap, perquè només tenia bitllets de 50, quan a tothom li havia de tornar 40, però com ell és així de llest... llavors de nosaltres només 2 teníem 10 per donar-li de canvi. Agafa un bitllet i li posa a la mà d’un altre i diu: ara et deu 10. Va començar a fer uns canvis estranys, però bé, al final tot va sortir bé =)

Avui la nostra amiga pinkie... que és una freixa xD (les de la FTI ja sabeu de què parlo xD) anava amb un vestidet ben curtet i la molt estúpida anava tremolant pel carrer. A veure... val que has d’anar mona, però d’aquí a passar fred, què vols que et digui.

A la classe, ja som amics d’uns russos xD bé, diga-li amics diga-li bons companys de classe xD cada matí ens saluden quan entrem a classe i ahir la Laura, sense voler, va tirar cafè a terra a classe, que quasi se’ls hi cau a sobre, però per sort no va tacar res. Ara, no voleu saber la cara que han fet aquest matí quan ens han vist amb els termos xD per sort, avui no hi ha hagut accidents xD

La nostra amiga pàmfila, la que es diu com una flor, ara ens veu i ja no ens saluda. Jo penso, l’altra dia tota l’estona que si el meu nom bla bla bla, que si el meu novio bla bla bla.. i ara ni ens saluda.... en fi, gent una mica estranya

Per no parlar de les russes i ucranïanes, que a cada pausa van a tancar-se al lavabo a fumar, fumen com si els hi anés la vida.... mare meva....

Avui hem tornat a quedar amb les xines i la veritat és que avui molt millor =) mica en mica anem millorant i anem perdent la por a parlar, la qual cosa vol dir que està servint d’alguna cosa tot això xD

La nostra propera adquisició serà un diccionari electrònic, perquè estem farts de passar-nos les tardes a les nostres habitacions, davant de l’ordinador buscant caràcters, i sobre com que l’internet va quan vol xD

Al final marxarem a Beijing, que tothom ens diu: on aneu bojos! Que hi haurà molta gent! Però a veure, això és xina, on no hi ha molta gent? Hem d’acabar de planejar què visitarem i què no, perquè com que Beijing està a prop segur que hi tornarem algun altre cap de setmana. Hi estarem 4 dies i esperem fer bones adquisicions per a l’hivern al mercat de la seda =)

Res, de moment crec que això és tot,

Aquí van passant els dies i cada dia es fa de nit més d’hora, ara la posta de sol és aproximadament a les 6 de la tarda.... no vull veure a l’hivern què passarà xD

Nosaltres continuarem gaudint de la vida aquí i espero que vosaltres també ho feu estigueu on estigueu =)

Seguirem informant

Un petó des de Tianjin <3

Meri

Tenen ben poca feina aquesta gent... "toque de queda" versió 2.0

Hola Hola!

Per aquí Tianjin la vida continua, sembla que el mal temps arriba el cap de setmana, just quan decidim fer alguna cosa, de moment només fa mal temps, o sigui dia lleig i gris però no plou així que podem gaudir una mica del dia.

Com ja sabre el dijous ja no teníem “tokedekeda” però va aparèixer un paper nou de color vermell escrit tot en xinès.

La història comença amb dijous, tranquil·lament sopant un menjar molt saludable: amanida de pasta amb enciam, pastanaga, tomàquet i tonyina. S’agraeix aquest tipus de menjar perquè aquí tot és bastant fregit, tret d’algun plat, i quan ens fem el sopar acabem comprant alguna cosa per fregir. Així que pensant i rumiant vam decidir fer això. Ens va sortir boníssim, tot s’ha de dir J Després de sopar havíem quedat amb les nostres amigues italianes a baix al lobby i de sobte ens truquen. Ens diuen que han posat una nova norma a la residència. Agafeu-vos fort perquè la cosa té tela... Entre setmana no podem ser fora de la nostra habitació més tard de les 11 i el cap de setmana (que comença divendres) més tard de les 12. Si incomplim aquesta norma més de 4 cops ens retiren el visat.

Un cop ens han comentat això, baixem immediatament a baix a veure què passa. Ens tornen a dir el mateix i ens quedem: estan bojos o què!? Tots del pal això és una tonteria, de què van, què ens volen tenir controladíssims aquí o què (més del que segur ja ens tenen però que nosaltres no sabem). Aquella nit tots vam anar a dormir bastant indignats.

Divendres al matí, a classe com sempre, sortint a menys vint de la residència perquè el professor de listening com arribis 1 minut tard ja et fot la bronca. La veritat és que és la primera classe de listening que surto més o menys contenta J vaig pillar bastantes de les coses que deia i quan em va fer llegir en veu alta unes paraules (que sempre, no sé perquè ens toca llegir als mateixos) només em va corregir la meitat de una =) així que, potser, és que estic millorant =)

Llavors vam tenir classe de speaking. Que va anar també prou bé, la dona primer llegeix nosaltres repetim tots a l’hora, una mica caos i una mica avorrit però bé. Després a la segona part ens fa fer frases amb algunes paraules i el primer cop em mira del pal fes una frase, jo estava amb en marc i els dos ens miràvem del plan “ens està demanant que fem una frase, oi?” doncs de totes les paraules que va proposar per fer frases jo vaig dir una frase de cadascuna =) tot s’ha de dir, aquesta profe transmet bastanta confiança, no vaig amb nervis com a la classe de listening.

Va haver-hi una moment de la classe que la dona es va posar a parlar, i ens va semblar entendre 2 coses: 1. Que és la nostra tutora (aquell dia al passadís hi havia una llista amb alguns professors, els seus telèfons, el seus mails, etc.) 2. Va parlar de la nova norma dels horaris. Va dir als japonesos que sobretot que vigilessin i en general va dir que quan anéssim a sortir que vigiléssim i que no ens fiquéssim en merders.

Sortim de classe amb la mentalitat de “iuhu! És divendres festa festa” I efectivament, va haver-hi festa J tot comença amb el sopar, super sa: biquinis i patates de bossa xD l’ariadna ens va deixar provar biquinis amb baicon, prou bo, però vam acabar ben tips. Un cop vam sopar, vam anar a preparar el nostre beuratge per la nit: KALIMOTXO! Vam comprar un vi xinès (great wall) de 2 euros i coca-cola. Ho vam barrejar tot en una ampolla de 5 litres i llavors ens ho vam repartir en ampolles més petites. Vam baixar a baix al lobby i tothom ens deia: “què és això” “o que bo que està (les italianes ens han dit que la setmana que ve s’apunten amb nosaltres a fer calimotxo xD)” Total que vam veure una mica i després vam anar a agafar un taxi per anar a helen’s (el bar internacional de moda xD). Com que érem 5 ens vam haver de dividir en dos. Jo vaig anar amb la Judit i la Laura. Pugem al taxi, jo pujo davant li dic a l’home l’adreça, sembla que la va mig entendre, i li vaig dir que ens havíem de parar al segon pont. Li vaig dir del plan, hi ha 2 ponts, al primer no ens parem, ens parem al segon i el tio es va partir de mi, no em pregunteu perquè perquè ni jo ni la Judit ni la laura ho sabem xD ens va portar al lloc que tocava que és la cosa important.

Un cop a Helen’s ens vam trobar amb bastanta gent, vam estar allà una estona i llavors ens van dir d’anar a Ali baba (si, si com ali baba y los cuarenta ladrones xD) Ens hi va portar un noi xinès que és amic d’una amiga nostra. Anàvem caminant i de cop i volta diu: ui! Crec que ens hem perdut. Però per sort va anar a preguntar a un home que hi havia pel carrer i ens va guiar bé.

El lloc estava bé, però massa fum (és que no sé si us ho havia dit o no, però aquí a Xina es pot fumar en llocs tancats, ara que ja m’havia acostumat a sortir de festa i que la roba no fes olor a tabac, doncs sant tornem-hi). Posaven música internacional: beyonce, kesha, etc etc. I també hi havia mitja Àfrica allà.

Quan va passar una estona vam decidir anar a Scarlet, una discoteca que hi havia per allà. Però ens vam trobar amb un problema, que ningú no hi sabia anar xD un noi americà, en Will, va entrar al local on érem a preguntar l’adreça del lloc. Però clar amb la adreça no fèiem res així que havíem de preguntar-li a algú. Vam veure unes xines i li vaig demanar el mòbil a en Will i els hi vaig anar a preguntar com s’hi arribava. M’ho van dir i com que estava a prop, tots xino-xano cap a Scarlet. Vam arribar allà, estava al tercer pis d’un edifici que semblava que ho tenia tot pensat perquè a la planta baixa hi havia un kentuchy fried chicken, per si t’entra la gana després de sortir de festa xD pugem i abans de pujar ve una anècdota.

Si us pensàveu que la pinkie és pàmfila, ahir vaig conèixer a una encara més pàmfila, és una noia francesa que ens xinès es diu mage (Margot o una cosa així en francès). Jo anava a pujar l’ascensor i se’m posa al costat i em diu com et diu. Li dic Meri. I em diu ets espanyola oi? De quina part. Li dic Barcelona. I diu, ah jo tinc cosins a Catalunya. Jo pensant molt bé noia. Pensava dic, a mira sembla maja i tot i llavors salta amb la “pregunta del millón”: el teu nom sencer com és? Li dic Meritxell. I diu ah... i què vol dir? I jo em quedo: què!? I em diu és que el meu nom és el nom d’una flor, sóc una flor. Jo em vaig quedar del pal en serio m’estàs dient això? I la tia super feliç i super orgullosa de ser una flor... en fi Bé, aquesta no va ser la única cosa que diu “cal?” es va passar tot el camí d’ali baba a scarlet dient: “clar, és que jo trobo molt a faltar el meu novio, és que quan fa 2 anys que dorms cada nit amb una persona et costa allunyar-te, és que vull abraçar-lo, vull tocar-lo”, que dius noia, jo també trobo a faltar al meu novio saps i no fa 2 anys que estic amb ell. En fi...

Arribem a la sala, hi havia bastanta gent però encara s’hi podia caminar. Vam començar a ballar perquè posàvem bona música. (fins i tot van posar la cançó de Yo no quiero agua, yo quiero bebida xD) Estàvem ballant tots tan tranquils i apareix “la reina de la noche”

Us preguntareu qui és? Doncs el meu americà, aquell que em cau tan malament i que cada cop que el veig se’m posa una cara de”oh no! Ja és aquí!”. El tiu anava taja no, el que ve després. Té una mania molt molesta d’arrimar-se a totes les ties. Amb l’excusa que és gai aprofita al noi, perquè nosaltres creiem que li agrada tot. Agafava a les noies les pujava, s’hi arrimava. Llavors es va descordar la camisa, va pujar en una mena de plataforma. Bé, que el noi anava fatal. Va venir un segurata perquè es posés la camisa, el tio no feia ni cas, fins que un noi el va agafar i entre dos o tres noies li van posar la camisa. Va tornar a pujar a la plataforma i perquè en marc, la laura i jo el vam agafar, que sinó es mata allà mateix. I el que ens va costar aixecar-lo, perquè és un tio que fa com 2 metres. Vam veure el panorama i ens vam canviar de lloc. Vam trobar un raconet amb uns sofàs i ens vam quedar allà ballant. Vam ballar fins que va arribar el moment, com sempre passa en totes les discoteques, que comencem a posar música insuportable (van posar una mena de rap o no sé què era allò en xinès, i jo pensant si si, ho entenc tot xD). Cap a les 3 o així vam marxar ja cap a la residència.

Quan vam arribar a l residencia vam pensar: a veure què passa ara. Hi havia un policia a la porta que ens va fer anar al mostrador de recepció a firmar. Havíem de posar nom, número d’habitació, hora en què havíem entrar i motiu pel qual havíem sortit. Nosaltres a motiu vam posar divertir-nos. Estàvem firmant tots i entra “la reina de la noche” i li diu a en marc: que teniu “toque de queda eh nois” i ens quedem tots “aquest tio és imbècil”. Nosaltres pensàvem que aniria a firmar i marxa dient: “no em recordo del meu nom” i anava amb la llengua enfora rient-se del plan “m’he escapat pringats”. Com podeu notar cada dia l’aguanto menys xD

Això va ser tot, avui ens hem llevat, la laura abans que jo perquè es veu que han vingut per canviar-nos els llençols, han picat un parell de cops a la porta, la laura els hi ha obert i han preguntat “us canviem els llençols?”, la laura ha dit que no i ha tornat a dins. Tot això ha passat mentre jo dormia, que no me n’he enterat de res  XD tenia el son ben profund jajaja

Hem dinat i aquesta tarda segurament anirem a un carrer de botigues que hi ha aquí a Tianjin a veure si trobem alguna cosa interessant, és que em vull comprar un bolso, a veure si en trobi un que s’ajusti al meu gust i a les meves necessitats =)

Ja sabem què farem la setmana de vacances: anirem a Beijing =) volíem anar a Shanghai, però els bitllets eren caríssim així que anirem a Beijing a visitar coses i potser un cop allà algun dia ens movem per anar a visitar algun poble del voltant o alguna cosa així.

Ah si, se m’oblidava, ahir vaig fer la meva primera migdiada a xina =) una horeta després de dinar J que bé que vaig dormir xD

De moment això és tot,

Demà diumenge, a veure si treballem una mica xD hem tornat a quedar amb les xineses i poca cosa més. A tornar a començar la setmana.

Espero que us hagi agradat aquesta nova entrada i, una vegada més, moltes gràcies per seguir-nos =)

Un petó i una abraçada ben forta =)

Meri

开始学习！Que no 休息...

Sí, ha arribat l'hora de començar a estudiar!

Després de dues setmanes de fer el guiri i perdre el temps de manera bastant exagerada ha arribat el moment de començar les classes.

La setmana passada vam fer l'examen de nivell i em van posar a nivell intermig tirant cap avall (més que res perquè quan vaig veure l'examen d'un nivell més amunt vaig pensar "WTF????" i me'n vaig anar a fer el d'un nivell per sota). El problema és que m'avorreixoo!! Osigui que dilluns que ve, que hi torna a haver examen provaré sort i intentaré pujar un o dos nivells, a veure si em foten una mica de canya i sento que val la pena ser aquí.

Avui ha estat el quart dia de classe i he anat a provar les classes del nivell següent al meu, la veritat és que ha estat molt més interessant que no pas les que em toquen! Espero poder-m'hi quedar!

Avui ens han informat que dissabte i diumenge que ve tenim classe per recuperar classes de la setmana de vacances que fem a l'octubre... Aquests xinesos estan malalts! A veure si ara els vindrà d'una classe...! Pel que va dir la Meri també els fan recuperar classes, però en dissabtes diferents o alguna cosa així no? (Manifesta't flor!)

Tal com explica la Meri, anar a Carrefour (家乐福) sembla el nostre passatemps preferit... Avui hi hem anat per comprar una nevera! Sí una nevera! Perquè ens van dir que a la residència hi havia cuina, però com ja us vaig dir és MENTIDA!! A veure si d'aquesta manera mengem una miqueta més sa, que aquesta gent posa oli de ves a saber què a quantitats industrials a tot arreu.

Primera anecdota: hem fet un amic moooolt pesat, que es pensa que és el nostre millor amic només per haver parlat amb nosaltres un parell de vegades. Pobret.. no és mal noi, però no es pot estar atent a classe si el tens al costat! Es creu que ho sap tot i que  ho fa tot millor que nosaltres, i a més a més no para de xerrar mentre el profe està explicant! L'altre dia, quan la professora de yuedu (lectura) ens explicava com funcionaria l'assignatura i ens estava parlant dels examens va el tio li diu "a mi el teu examen no em serveix de res, jo he de fer HSK". Doncs que no s'apunti a la uni no???! En fin.. una mica.. arrogant.

Poca cosa més per explicar, a part que.. Les Flors tornem juntes cap a casa! Volem el dia 19 de gener, dins el mateix avió! (no sé si una a cada punta, però "algo es algo, dijo un calvo al encontrarse un peine sin púas")

Gràcies a tots els que feu l'esforç de llegir-nos!

Petonets des de Beijing! (Ben oliosos, tal com se serveixen aquí les coses!)

Tània

TOKEDEKEDA! Saionara baby! ^^ ;)

你好 des de Tianjin =)

Primer de tot moltes gràcies per seguir-nos =) ens sentim molt orgulloses quan veiem que les visites van augmentant ;)

Per Tianjin tot prou bé, si ens teniu al Facebook veureu que això del toque de queda és un “caxondeo” xD Tot va començar amb en marc, la laura i jo i a mesura que han anat passant els dies hem anat “reclutant” a més gent =) l’última foto ja hi érem gairebé tots xD

Ahir va venir un autocar que es va endur gairebé tots els japonesos, tots amb les maletes enormes dient adéu. Només ens va saber greu per un noi, en Gabriel, que és brasiler-portugués (si, una combinació una mica peculiar xD), que ens cau molt bé, però la resta bye bye hasta otro ratito xD el nostre pis s’ha quedat bastant tranquil ja que és el pis dels japonesos.  

Anècdotes divertides d’aquests dies.... n’hi ha unes quantes =)

Primer, hi ha una noia, que l’hem batejada com la pinkie (és que li encanta el rosa i el primer dia que la vam conèixer ens va dir: I Love china because everything is so pinkie xD; típic comentari). Doncs bé, a part que viu en el nostre pis (passadís) i se l’hi embussa el lavabo cada 3x4, sempre han de venir aquí els “operaris” a fer xivarri i mullader per arreglar-li el lavabo; a part d’això, és una noia peculiar és la paraula, té una lògica bastant seva. Tot comença en un dinar, hi ha un noi italià que és vegetarià. La pinkie li pregunta: per què no menges carn? Després d’una mica de conversa el noi li pregunta: I per què ens mengem a les gallines i no als gossos?, la pinkie salta i diu: “perquè els gossos són més intel·ligents que les gallines”. Premi al comentari del dia xD

L’altra dia a classe de gramàtica, que tenim una senyora molt amable, molt entranyable, la professora es va riure de nosaltres. Vam començar un nou tema i es va posar a llegir les paraules. No l’entenem gaire bé, però a tothom li va semblar entendre que volíem que repetíssim les paraules. Total que llegeix una paraula 差不多 i tots la repetim. En sec es comença  a partir sola i tots flipant i ens diu: No vull que repetiu, que sembleu nens petits. Tots vam pensar: “doncs sort que no ens has vist a classe de speaking” xD (que bàsicament repetim frases que ens diu la profe)

Les nits les hem passades al lobby (“recepció”) jugant a l’uno, hi ha una competició bastant interessant =) i una barreja d’idiomes bastant interessant també xD avui comentàvem que encara aprendrem més italià que xinès XD

Ahir vam tenir la primera trobada amb les nostres noves amigues: Delfina, Vera i Gloria. La veritat és que molt bé, ens vam posar per parelles i vam estar practicant, nosaltres parlàvem en xinès i elles en castellà. Em van ensenyar el seu llibre de castellà i em vaig quedar: això què és? El llibre és bastant antic i hi havia paraules que ni nosaltres sabíem què eren. Però bé, l’objectiu més o menys l’anem complint que és aprendre a dir coses en xinès i perdre una mica la por.

Avui ja m’he matriculat a la UAB =) 260€ per una assignatura, visca! No hace falta decir nada más xD bé, si, que com que aquí internet va tant summament bé (això que quan els japonesos marxessin aniria millor, és una altra de les timades del nostre amic Li Peng (coordinador))

L’altra dia ens van donar la nostra targeta d’estudiant =) amb aquesta targeta es veu que li podem posar diners i podem comprar el menjar de la cantina, el transport públic i podem anar a la piscina de la uni (això de la piscina no és del tot veritat perquè ens han dit que ens hem de fer socis i no sé què més.. bé, tampoc no tenia pensat anar a la piscina xD ja faig prou exercici pujant i baixant escales (avui hem pujat fins al pis 6 caminants, quasi m’ofego xD)

Avui ens han posat 2 cartells: un per dir que el dia 29 de setembre ens fan una festa amb buffet, jocs i actuacions i l’altra d’activitats extraescolars. Sobre el primer només diré que 1. Això quan costa? 2. Actuacions.... a sota amb lletra petita posa: esperem veure els vostres talents, si voleu participar contacteu amb l’oficina d’estudiants internacionals.... què volen que pugi a un escenari a fer el mongol... no gràcies xD. Sobre les activitats segurament faré cal·ligrafia xina. Només és un dia, però és l’únic que em crida l’atenció sincerament.

Per la resta, per aquí tot bé =) avui en principi ens treuen el “toque de queda”, però tampoc sortirem, perquè jo crec que si sortim, si ja a classe a vegades quasi ens adormim, sortint no m’ho vull ni imaginar xD

Però a veure si aquest cap de setmana ens sentim més actius i anem a visitar alguna cosa per aquí a Tianjin o anem a prendre alguna cosa... ni que sigui per desconnectar i per deixar de buscar tot el dia caràcters nous (m’he comprat una llibreta per tenir-los tots i no voleu saber quantes pàgines porto escrites ja xD)

Seguim planejant els nostres viatges per la primera setmana d’octubre (que tenim festa ^^), però de moment no tenim res definit.... a veure si aquesta tarda ho busquem i decidim el què perquè encara ens quedarem sense bitllets pel tren, sense habitacions, etc.

I crec que això és tot =)

Ja us he fotut prou rotllo per avui ;) espero que seguiu gaudint del blog i que gaudiu la vida sigueu on sigueu <3

Meri

el que faltava per acabar-ho d'adobar xD

Hola Hola

Primer de tot, vull donar l’enhorabona a la meva companya de blog per la seva entrada =9 no pateixis que ja n’hi hauran més dona ;)

Us preguntareu el perquè del títol, doncs ja us sabreu més endavant ;)

Res aquí hem passat un diumenge tranquil, fent feina, estudiant, preparant les classes de l’endemà... en fi, la rutina de cada dia xD

Però va haver-hi una cosa que va trencar la nostre rutina. Vam anar a dinar el restaurant xinès del tercer pis de la cantina. En aquest lloc el menú està tot en xinès així que és qüestió d’anar provant. Vam veure un plat que ja havíem penjat però que no recordàvem el nom, total que vaig anar a preguntar-los-hi als xinesos que s’ho estaven menjant. Em van respondre molt amablement, tot s’ha de dir J de sobte, abans de seure, de la taula del darrere s’aixeca una xina i em diu: “sois espanyoles?” i jo em quedo si. Es veu que són unes xines que estudien espanyol a la universitat.

Les noies anaven amb un professor seu, espanyol, més soso l’home impossible, quasi ni ens va saludar, només em va preguntar que si ja havíem menjat menjat xinès i llavors quan van marxar quasi ens esquiva per dir-nos adéu. Un home bastant estrany, tot s’ha de dir.

Però les noies molt simpàtiques, ens van donar els mòbils i ens van dir que podíem quedar perquè ens ensenyessin la ciutat, per practicar tots junts, etc etc.

Total, que nosaltres ja havíem pensat d’anar al departament d’espanyol per a buscar alguns xinesos que estudiessin espanyol i que volguessin practicar amb nosaltres i resulta que els xinesos han vingut a nosaltres. Ens van enviar un missatge de mòbil i avui hem quedat amb elles. Són tres noies: Gloria, Vera i Delfina.

Super majas, ens han caigut molt bé. S’han “enamorat” d’en marc (o això pensem la laura i jo xD) perquè primer li diuen: “quins ulls més bonics que tens”, després “a la nostra uni som tot noies” i ja per acabar-ho d’adobar “quan quedem ens podem anar canviant de parelles”, no sé què en penseu vosaltres però la laura i jo ho hem vist super clar xD

Quedarem un parell de dies a la setmana (dimecres i diumenge) un parell d’hores per practicar xinès i espanyol, així a veure si comencem a prendre una mica la por i parlem més ;)

A classe, vaig fent alguna aportació intel·ligent, sobretot a la classe de speaking, perquè la dona em transmet confiança (em recorda a la qu, una ex-profe meva de xinès molt simpàtica). Llavors avui la senyora (professora de reading) ens han tornat unes frases i 7 de 8, prou bé, prou contenta =)

El per acabar-ho d’adobar és perquè: tenim “toque de queda” durant 3 dies. No podem sortir del campus més tard de les 10 del vespre, res conflictes xino-japonesos. Però no patiu que per aquí està tot tranquil, però clar, el dimarts, o sigui, demà, anàvem a anar al karaoke, perquè aquest dijous marxen els japonesos i hi ha un noi que és brasiler-japonès que marxa també i així li fèiem una mica de comiat.... doncs ens ha tirat els plans per la borda.

Toque de queda, el que ens faltava ja, no en tenim prou amb què ens bloquegin el facebook i el youtube, que també ens fan quedar-nos aquí tancats xD

Però bé, tenim cartes, tenim feina per a fer, així que estarem entretinguts ;)

Res més, diria que això és tot,

Seguirem informant, ara toca seguir passant la setmana i anar fent

Un petó des de Xina <3 ;)

Beijing també existeix!

Bon dia bona gent!!

A Beijing el temps passa igual de feixuc que a Tianjin.. Tal com us va explicar la Meri els dies passen mínimament de pressa, però quan t'hi pares a pensar una setmana és eterna! Sembla que faci mesos que som en aquest país llunyà, però només fa dues setmanes!!

Aquests dies hem estat arreglant paperassa i fent el guiri. M'han deixat sense passaport fins el dia 27 de setembre..! Sóc una semi-indocumentada, dic semi perquè tinc fotocòpia (que en aquest país és com si no tinguessis absoultament res!).

Avui per fi hem començat les classes. De moment semblen bastant lights, però suposo que això ha sigut perquè era el primer dia!

La veritat és que les meves entrades no són tan entretingudes com les de la Meri, però és que tinc la sensació que faig la meitat de coses que ella! Encara no hem sortit cap dia de festa, ni hem conegut personatges estranys... Bé, els coreans que hi ha a l'edifici són tots una mica sectaris estranys, no diuen mai ni bon dia! I avui  hem vist un noi que anava fet tot un personatge, amb un xandal de flors cridaneres... (Llàstima que no tingés el mòbil a mà)

Quan tingui temps i me'n recordi passaré les fotos a l'ordinador i us ensenyaré algunes pifiades de cartells xinesos, que sempre són divertides..

No res... Actualitzo més que res perquè si no sembla que només doni notícies la Meri.. i jo també us vull fer arribar que tot va prou bé per aquest cantó de món..!

xoxo

Tània

Aventures i desventures a Tianjin

Hola de nou! =)

Per aquí Tianjin les coses segueixen el seu ritme, classe-menjar-estudiar-menjar-dormir xD Per “sort” ha arribat el cap de setmana i hem pogut descansar una mica més.

Les nostres grans aventures d’aquestes dies han sigut dos. La primera, enviar un correu certificat xD Qui digui que enviar un correu certificat és fàcil... que vingui a xina. Arribem, ens havíem apuntat en un paper com es deia correu certificat. Pensàvem que tot seria tan fàcil com això però no, llavors la senyora (molt amable) ens va començar a dir coses que no enteníem de res. Total que la senyora va anar a buscar a algun estudiant xinès que parlés anglès perquè ens pogués explicar el que ens estava dient. Ens estava dient una cosa tan fàcil com : voleu que sigui exprés o normal (vam agafar l’exprés perquè el normal, ves a saber quan arribaria).

L’altra gran aventura ha estat aconseguir el llibre de tingli (listening). Ja portàvem 2 setmanes que ens anaven dient, torneu dilluns, torneu a la tarda, torneu la setmana que ve... quan ja havíem perdut tota esperança vam anar a la botiga i per fi! El tenien! Ara ja ens podrem prepara les classes amb condicions, tot i que crec que crec que haurem de pencar molt perquè els àudios són de tela carmela xD

Aquest cap de setmana no hi ha hagut festa..... ohhh =( xD és broma, el divendres ens van dir de sortir però estàvem tots cinc ben baldats, així que vam decidir quedar-nos a la residència jugant a cartes i a dormir ben d’hora tots J en part vam haver d’anar a dormir d’hora perquè estàvem cansats però també perquè el dissabte a les 9 del matí havíem de ser a la planta baixa per a renovar-nos el visat.

Que dius, no tenien cap altra hora, no. Baixem, com 100 persones per a renovar-se el visat. Nosaltres per sort, estàvem per la meitat, perquè anàvem per països i per gent que té beca i gent que no. Ens van fer pujar al segon pis i ens feien entrar en una mena de sala, que semblava un restaurant, per a pagar (això no se’ls hi passa mai), fer-nos la foto (que al final van ser 6, surto horrorosament horrorosa xD) i firmar un paper per a què ens tramitessin el visat. Vam intentar esbrinar quantes entrades ens posarien però tots es feien els bojos així que ja veurem a veure què ens fan.

Ens van fer anar-hi a les 9 per a les 9.45 haver acabat tot això i llavors ja teníem tot el dia per endavant. Si ho arribo a saber els hi dic feu-ho una mica més tard i així podem dormir, perquè va haver-hi gent que havia sortit de festa el dia abans dormint 3 o 4 hores i fins i tot n’hi havia alguns que no havien dormit.

Després d’això vam anar al super, que aquí sembla que és el nostre passatemps preferit xD és que aquí anar al super, com que hi tenen de tot t’entretens a mirar, a flipar amb els preus, a xafardejar, etc etc etc.... Doncs de camí al super vam passar per les pistes d’atletisme del campus i vam veure una cosa flipant. Tot de xinesos en fila, tipus soldats que no sé què anaven dient.... tot molt sinistre xD

Llavors ja si que tocava tornar a casa per a fer coses de profit. Després a dinar i a la tarda una mica de coses de profit i després havíem quedat amb els de la classe per a fer un “sopar de classe”. Ja us explicaré més endavant per què ho he posat entre cometes. Primer havíem quedat a les 18.30, perquè els japonesos ara abans de les 8 han de ser a la residència perquè tenen “toque de queda”. Es veu que Japó ha comprat unes illes a la Xina i la cosa està xunga. Ja us dic que el toque de queda no el van complir massa. A les 18.30 érem a baix i no hi havia gairebé ningú de la nostra classe. La gent anava arribant, les divines van fer la seva aparició estel·lar (les divines són unes noies russes o ucranïanes, no ho tinc massa clar xD, que van sempre amb uns modelitos a classe que dius... cal? I algunes pintades com portes xD). Total que cap a les 7 passades sortíem de la residència. Llavors el problema per a agafar taxis, que en aquesta ciutat n’hi ha molt però quasi tots estaven ocupats. Una noia ens havia dit l’adreça i resulta que ens l’havia dit malament i clar a tots els taxis que ens paraven els hi dèiem l’adreça i feien cara de “que dicen estas locas xD”. Per fi vam esbrinar l’adreça correcta i vam poder arribar en taxi fins al lloc.

Arribem al lloc i resulta que estava tot ple i van dir d’anar a un bar una mica més endavant. Allò era el local dels fashions de Tianjin perquè era tot tipus sofàs, amb llums a les taules.... al principi no hi anàvem a entrar perquè ens semblava que potser seria una mica car, però com que tots els de la classe hi eren doncs vam entrar.

Jo ja tenia un pressentiment d’aquest sopar i, efectivament, es va complir. Jo vaig dir ja veureu com en el sopar acabem els espanyols amb les italianes i la resta per una altra banda. Doncs va ser així, gran part de la classe estava en una taula, nosaltres en una altra, i van haver-hi 4 o 5 que van marxar a un altre lloc.

El sopar era bo, potser em va costar uns 7 euros o així, escandalós per ser Xina xD vaig menjar una pizza, vaig prendre una cervesa i després teníem uns gotets petits que ens els anaven omplint amb un líquid blau i líquid taronja que estava molt bo (no em pregunteu què era perquè no ho sé xD) També ens van posar un platet gratis amb fruita.

El lloc està força bé, també posaven bona música però clar és per anar-hi a sopar un cop cada 2 o 3 mesos jajaja Si, és que ara aquí ens diuen sopar per 5 euros i ja ens escandalitzem xD tindrem tots un xoc de preus quan tornem a casa que ho fliparem.

Llavors, els nostres estimats companys, ens havien dit d’anar al bar inicial, helen’s per anar a prendre alguna cosa. L’únic amable de la classe un noi japonès que ens va venir i ens va preguntar que què tal estàvem, si havíem sopat bé i que ens veiem a helen’s. El vam aplaudir i tot per bon company.

Total, que acabem de sopar i anem a helen’s. I allà no hi havia ni déu. Li arriba un missatge a una de les italianes que es veu que estaven en un altre helen’s (és que es veu que n’hi ha 3). Nosaltres no estàvem massa animats així que vam decidir anar a la residència a seguir la festa allà.

Vam arribar, tot bé, ens van ensenyar un joc de cartes italià molt guai que es diu escalera 40, ja us l’ensenyaré perquè ès força entretingut. Després vam anar a l’habitació d’una italiana a escoltar una mica de música i xerrar i cap a dormir.

Avui ens hem llevat sense despertador =) tot un luxe, ja us ho dic J i res, avui toca estudiar i preparar les classes de demà, que torna la rutina xD

I crec que això és tot, ja us he fotut prou rotllo per avui jajaja espero que seguiu gaudint del blog i que tot vagi molt i molt bé per terres catalanes o per on sigueu ;)

Un petó des de xina

Meri

Ai verge santa XD

Hola hola!

Us parla la Meri =) Bé, primer de tot, gràcies a tots els que seguiu aquest blog, que últimament molta gent m’ha dit que el segueix =)

Bé, aquí a Tianjin vam passar una diada tranquil·la, el nostre invent de fer “revoltijo” va sortir prou bé i vam menjar pernil, fuet, llonganissa i xoriço, tot això amb pa amb tomàquet evidentment =) llavors la Judit i l’ari van dibuixar una estelada i la vam posar a baix al lobby en unes “estanteries “ on hi ha tot de coses que ningú sap d’on surten xD

Les classes es van animant jajaja Avui hem arribat a les 8.04 a classe de listening perquè aquí per pujar amb l’ascensor t’hi pots morir. Deixeu que us ho expliqui millor. Només hi ha 4 ascensors pel munt de gent que som i a més els ascensors del pis 2 al 6 no paren. I avui nosaltres anàvem al 6. Total, mira si n’estem de cansats, que hem pujat fins al pis 7 amb l’ascensor i llavors hem baixat al 6. Reprenent el tema de la classe, entrem ens mira el profe i diu: són les 8.04 i la classe comença a les 8. Total, nosaltres amb cara de “en serio m’estàs dient això”, li hem demanat perdó i hem anat a seure. Vaya tela ens espera amb aquest home, a sobre té cara de borde (cantallut en català correcte xD)  i si no li contestes alt i clar t’ho fa repetir fins que ho escolta. He participat a classe, he llegit 4 paraules, m’anava corregint els tons tota l’estona, però no passa res xD

Llavors, estressats per l’home aquest, hem anat a la classe de la senyora, que avui l’hem entesa una mica més, però hi ha parts que simplement ens perdem. Has d’estar super concentrat perquè com desconnectis 2 segons ja l’has cagada jajaja La senyora avui estava emocionada i ens ha posat un piló de deures per dilluns, però no passa res, ho superarem =)

Ahir vam anar a dinar al tercer pis, al restaurant xinès (ja sé que aquí tots són xinesos, però és que al tercer pis també n’hi ha un d’occidental). Primer seiem i anem a demanar el menú, el tio ens diu alguna cosa del plan: no hi ha lloc. Però nosaltres vam pensar: potser ens diu que no té menús i que els hem de buscar per les taules. Total anem per les taules i trobem un menú, el demanem i anem al tio a demanar-li paper i boli per a escriure el que volem i ens torna a dir el mateix. Ja quan ja no sabíem què més dir-li tornem a la taula, seiem i apareix un xino del no res i ens porta un menú, paper i boli. Vam provar 2 plats nous, un no estava malament i l’altre picava com una mala cosa.

Aquí a tot li posen picant xD fins i tot a les hamburgueses, que ahir vam sopar. Són hamburgueses tipus mcdonalds, que ens van costar com 70 cèntims, de pollastre, amb una carn una mica peculiar, però prou bones.

Avui he sortit de classe super saturada, pensant, si us plau prou xinès, necessito aire, deixeu-me respirar xD és que entre l’home de listening i la dona m’han esgotat, però bé, ara anirem a dinar una mica i a la tarda... a estudiar! Per variar una mica, crec que des de batxillerat que no estudiava tant... mare meva, tot el dia buscant caràcters, llegint textos. Ara bé, tinc la sensació que en aquest any aprendré un munt, quasi més que tot el que he après fins ara.

Així en general, estic bastant animada =) sé que hauré de pencar un munt però bé.

No penseu que no penso en vosaltres, que moltes vegades hi penso, o a vegades veig coses que em recorden a vosaltres, o situacions... així que quan menys us ho espereu torno a ser a Catalunya =) encara queda, però cada dia queda menys i aquí el temps passa de manera molt estranya perquè el temps del dia passa ràpid, però el temps general és com... tinc la sensació que fa molt més que estic aquí.

Dissabte que podia dormir... doncs no, m’haig d’anar a renovar el visat, VISCA! xD

Crec que de moment això és tot 

Espero que seguiu gaudint del blog

Un petó des de Xina <3

Meri

Avui ens hem sentit xinesos xD

Avui ens hem sentit xinesos xD

Hola a tothom =) doncs torna la rutina a Tianjin. Dilluns 7 del matí, sona el despertador després d’una nit una mica intranquil·la perquè els japonesos, si, el meu pis n’està ple, marxen d’aquí poc i ara es dediquen a fer xivarri a la nit. Ja portem 2 nits, però aquest nit passada ja no ens van molestar, teníem massa son xD

Les classes, bé, anem fent, mica en mica ens anem entenent millor, però encara ens queda molt de recorregut xD Avui hem fet una de les coses més surrealistes que he fet des que estic aquí: LA PRESENTACIÓ OFICIAL DEL CURS.

Primer ens han convocat a tots a les 8 del matí davant de l’edifici on fem classe per a fer una foto de tots els estudiants estrangers. Llavors un xinès amb un micro anava dient coses, fent avançar i retrocedir a la gent. De cop i volta, ens fa baixar a tots unes escales i ens separen en nois i noies. Llavors ve una de les millors parts: ens han posat en diferents files, un darrere l’altre segons l’alçada. Ens anaven movent de lloc, ara aquí, ara allà, tot en xinès. (verge maria jajaja) llavors hi havia una “grada” de ferro que no semblava gaire estable i han començat a pujar els nois i llavors ens ha tocat a nosaltres... hi havia una xina que ens anava col·locant, ara tu aquí, ara tu al graó d’amunt, ara tu al graó d’avall.... 10 hores per a posar-nos. Quan semblava que més o menys estàvem tots ben posats han tret una peça de la grada, no patiu que no hem caigut, només han tret una barana que hi havia, però clar, la sensació de pànic general hi era xD 10 hores mes per a fer-nos una foto, un home (el sonat del micro) anava dient coses en xinès, alguns reien els altres feien veure que ho entenien i també reien xD

Un cop feta la foto, ens han fet pujar al tercer pis a una sala d’actes. Tot de discursos que ningú entenia de res, només els que ens traduïen en anglès i alguna paraula dels de xinès. 10 hores més perdent el temps xD ens han donat una agenda, que arriba fins al 30 de desembre... que dius... bé!

I ens han donat la gran noticia que els exàmens, en teoria, són del 31 de desembre al 4 de gener... BON ANY NOU! xD també ens han donat un paper que hem de firmar del tipus, normes per als estudiants estrangers: no ens podem ficar en problemes, ni en activitats de prostitució, ni podem fer xivarri a les nits (ehem... japonesos), hem d’anar a totes les classes, si estem malalts hem d’anar a un metge que ens firmi un paper, si volem viatjar hem d’avisar amb dies d’antelació explicant tot el que farem.... conclusió: que estan sonats!

Després classe amb la senyora, ja som els espanyols, o sigui, que ens té ben fitxats xD mica en mica l’anem entenent, però encara costa bastant.

Avui he provat una cosa que es diu baozi (són una mena de pastissets de carn, no ho sé explicar xD), però bé, boníssim =) hem anat a comprar... una aventura per explicar que volíem un gerro xD però tot bé =)

Després la rutina de cada dia, xinès xinès i més xinès. Buscant paraules moltes moltíssimes, sembla que mai no s’acaben. Res i ara fent una pauseta ;)

Avui farem un sopar una mica català, tan català com ens deixa xina: truita (revoltijo de huevos xD), amb pernil i pa amb tomàquet =)

Per cert, ja m’han dit quan comença el segon semestre: del 23 de febrer al 5 de juliol. Déu n’hi do, però bé, em permetrà estar un mes a casa =)

Aquí la vida continua, tan xina com cada dia xD ara anem a fer el sopar =)

Bona diada ;)

Un petó des de xina <3

Seguim informant =)

Primera setmana de classes superada!

Hola a tothom,

Ara que ja sabem com entrar al blog, ens havíem fet un embolic amb la contrasenya xD podrem actualitzar més sovint. =)

Doncs bé, ja he superat la primera setmana de classes =) Primer de tot, això de llevar-se a les 7 cada dia és mortal, quan sona el despertador a vegades penso, serà un somni, però no xD de moment entenem, més o menys, a tots els professors, la qual cosa vol dir que estem en el nivell adequat, yeah! =) la senyora, és la única que de moment, no entenem, o l’entenem poc, però suposo que mica en mica li anirem agafant el ritme xD

Aquesta setmana ens hem hagut de comprar un router (l’aventura que vam tenir per a demanar-lo en xinès jajaja) perquè aquí internet no és de les millors coses del món. També tenim mòbil xinès! La cosa més cutre del mercat, però bé, serveix per rebre i enviar missatges i per a trucar així que, no necessitem res més =)

Aquí segueix arribant gent, no sé pas si hi cabrem tots xD Seguim fent amics, gent que ja coneixíem, gent de classe. Algunes vegades quedem per a dinar, d’altres per a anar d’excursió al super, d’altres per a jugar a l’uno. Bé, que aquí es veu que hi ha bon ambient =) menys alguns, concentrats gairebé tots a la nostra classe, que es veuen un pèl repel·lents, però no massa tampoc.

Recordeu allò que us vaig dir de l’últim dia de festa... doncs aquest divendres hem tornat a sortir xD primer jocs de beure al vestíbul, després al bar i després a ballar! Ens vam posar Tacatá... massa bo xD

Mica en mica vaig parlant xinès i vaig entenent  els xineso que em diuen coses, la qual cosa vol dir que vaig millorant =) també milloro a base d’estudiar cada dia, que faig cada maratón que déu n’hi do!

Aquí hi ha gresca si, però hi ha moments de tot, hi ha moment de nostàlgia, moments més alegres, moments més tristos, però bé, la meva filosofia és, m’espera una temporada per aquestes terres així que serà millor que m’ho intenti passar el millor possible, perquè sinó salto per la finestra i au xD

Aquesta setmana Tianjin era més bonic, perquè com va ploure, vam veure el cel blau i els núvols =) nosaltres que pensàvem que no veuríem mai més el cel xD ara es torna a tapar, però està tapat perquè fa núvol i no per la contaminació (tot i que potser és una mica de tot).

Aquí ja comença a refrescar, el nostre passadís sembla un congelador, crec que a l’hivern haurem de sortir amb els guants,, l’abric, la bufanda...... i tota la pesca.

El tema menjar, de moment bé, però trobo a faltar el pa amb tomàquet, la truita de patates, l’embotit, la llet, els iogurts... mil i una coses xD així que quan torni espero que em prepareu un banquet xD

Crec que això és tot,

Espero que aneu gaudint d’aquest blog que amb tan d’amor estem fent la Tània i jo =)

Un petó des de Tianjin

Meri  

你们好!

(O el que és el mateix, Hola!)

 

Ja que la Meri ha aprofitat per enviar notícies des de Tianjin faig el mateix des de Beijing!

 

Ja fa una setmaneta que sóc per la capital del gegant asiàtic i la veritat és que no he tingut prou temps ni per descobrir els voltants més immediats a la residència..! El que sí que he procurat fer és una mica de turisme.

 

El primer dia, tot just acabava d'aterrar i sense haver dormit vam fer un intent d'anar al Temple del Cel, però per sort per mi malauradament ens va ploure i ens en vam haver de tornar a la residència. Avui, una setmana després hem pogut fer la visita i ha sigut dels llocs que més m'ha agradat! És un lloc genial!! Per repetir.

 

Un parell de dies més tard ens vam acostar fins les tombes Ming (que per cert no són geeens a prop) i en vam visitar una de subterrània. M'esperava més, però no està malament del tot...

 

Entre paperassa i altres coses vam aconseguir arribar al Carrefour més proper i fer una compra de subsitència. Tot de coses que no s'hagin de posar a la nevera perquè són uns mentiders i no hi ha res que es pugui considerar cuina la cuina és de joguina i no hi ha ni aigua a l'aixeta!

 

Ahir vam anar al mercat de la Seda, a fer una mica el guiri i a regatejar per les botigues. Va ser un dia bastant rodó ja que em vaig comprar unes sabates per a l'hivern i una jaqueta per menys de 60€! També vam aprofitar per passar per Tian'an men, que jo no hi havia estat i ens quedava força a prop i per un carrer del qual ara no recordo el nom on es podien menjar escorpins entre d'altres coses..!

 

En fi.. una setmana ocupadeta però que se m'ha fet tan llarga com un mes.. deu ser que encara no m'he acostumat a la vida de Beijing..!

 

Dilluns per fi ens matriculem a la universitat i dimecres toca l'examen de nivell (quina por mare meva.. espero tenir com a mínim el mateix nivell que la meva estimada companya de blog..!!) I fins l'altre dilluns no comencem les classes.. així que encara em queda una setmana ben bona de vacancetes..!

 

Fins aviaat!

 

丹尼

Noticies des de Tianjin

Noticies des de Tianjin,

Hola  a tothom, primer de tot disculpeu per la incomunicació però és que aquí internet no va massa bé xD

El vol va anar molt bé, bastant llarg, vam trigar gairebé 24 hores en arribar a Tianjin, però ho vam aconseguir =)

Aquí tot és enorme... els edificis n’hi ha de millors i de pitjors xD hem visitat ja bastant llocs un parc immens, que té de tot: parc d’atraccions, zoo, jardins.... també hem visitat un carrer tot ple de botiguetes, que t’hi pots trobar tot i més =)

Aquí la vida... creuar un carrer és una mica perillós perquè aquí els cotxes no frenen, t’esquiven i no fan gaire cas dels semàfors... però, de moment, estem sobrevivint =)

El menjar bé, prou bé, és força bo i com tot aquí BARATÍSSIM! Anar al super i que les coses costin 1-2 euros o menys...

Al principi va haver-hi una mica de xoc, però mica en mica li anem trobant l’encant a aquest lloc.

La residència és tipus hotel, però està força bé. Hi ha 3 rentadores per a tota la planta, no tenim secadores, així que hem hagut de comprar alguna cosa per a estendre la roba. La cuina al principi semblava un lloc que no trepitjaríem gaire però mica en mica li anem perdent la por xD Hem hagut de parlar amb una japonesa mig en xinès mig en anglès per entendre que la rentadora anava amb targeta xD (i nosaltres que pensàvem que era gratis)

Ja hem agafat taxi, metro i bus, ara ja només ens falta el tren. Aquí el transport és una broma, és super barat, un bitllet et costa com 20 cèntims o menys i et porta a molts llocs, a més que hi ha molts i que van a molts llocs.

I també ja hem fet la primera festa =) però festa festa. Primer vam quedar al vestíbul per a prendre alguna cosa i en arribar estaven jugant a jocs de veure, jocs bastant divertits que ja us ensenyaré ;) (n’hi havia un de contar i si es repetia un número BEURE!; un altre que era número-animal-so de l’animal.... i si t’equivocaves BEURE!, els vam ensenyar un joc de veure nostre i flipant que estaven tots xD

Ens pensàvem que tot el que ens trobaríem serien americans, però també vam conèixer francesos, italians, portuguesos... bé, gent d’arreu del món.

Llavors ens van dur a un bar, els americans van de sobrats i ens anaven convidant a tot. Un lloc bastant de trobada internacional. Quan semblava que la nit s’acabava ens van dir “voleu anar a ballar?” al principi no estàvem gaire convençuts perquè estàvem cansats però ens vam acabar animant =) el lloc estava bé, ara bé, hi havia molt pervertit xD

En tornar els americans seguien la festa i nosaltres vam anar a dormir. En teoria, i segons el que ens va dir una noia portuguesa, aquest era l’últim cap de setmana que sortiríem, perquè després amb les classes ja no se surt.... això ja ho veurem xD

També hem anat a sopar a un coreà, menjant picant no, el que ve després de picant jajaja i menjàvem descalços sobre uns coixins. Com a experiència està bé, ara bé, per a menjar, no sé si hi tornaria xD

Primer dia de classe “superat”, avui hem fet chinese conversation i intensive reading. La primera prou bé, al principi costava agafar el fil del que deia la professora, però al final, més o menys, l’enteníem.  L’altra professora, el 80% de la classe no entenia el que deia xD Però com que hem vist que no és massa difícil ens quedarem al nivell intermig 2 =) ja tenim deures: hem de fer una redacció de com ens han ensenyat i com hem après xinès i què esperem de l’assignatura XD (mare meva, que no ens passi res) [això és de fa uns dies XD]

Ja anirem informant, ara que hi pensi no tinc res més a dir =)

Perdoneu de nou, hi ha informació que és de ja fa dies, però és que estic tenint problemes per a poder accedir al blog, sorry!

Un petó per tots =)

Meri