de tranquis per Tianjin ;)

Hola família J com anem? ;)

Per aquí Tianjin prou bé J amb algunes capes al damunt, però, aquests dies sembla que han pujat una mica les temperatures... però la setmana que ve tornen a baixar així que no podem cantar victòria xD

Però sé que el que us interessa no és el temps a Tianjin, sinó que voleu saber com està la gent, les aventures que anem passant per aquí...

Doncs bé, primer de tot, això és can pixa xD Tinc dos motius per a dir-ho. El primer són els exàmens. L’altre dia, la senyora ens va dir: Per mi l’examen no és important, per mi el que és important és treballar dia a dia i esforçar-se. Així que si us va malament l’examen no patiu, perquè si feu tots els deures i veniu sempre a classe tindreu bona nota. I jo: de debò!? :O La setmana que ve tenim examen de speaking, que consisteix en fer una representació... una altra broma... el segon motiu pel qual tot és una broma és que l’altre dia anàvem a listening, amb 明白老师, i resulta que ens havien envaït la classe uns xinesos. Van anar uns companys japonesos de classe a trobar una altra aula. Li comenten al profe i diu: “no, aquesta és la meva classe i d’aquí no em mouré”, però clar, va haver de cedir, es va disculpar per tot i fins aquí tot bé. Abans d’ahir vam tenir la mateixa classe. Anem a l’aula nova que ens havien assignat i ens trobem la classe buida: sense ordinadors, sense taules, sense cadires, sense res. En fi, que vam haver de tornar a anar a buscar una altra classe xD Això és xauxa xD A veure que passa la setmana que ve.

Novetats culinàries xD l’altre dia entrem a la cuina i ens trobem: una nevera nova, neta, gran (ideal xD) i un escalfador d’aigua. Així que ja podrem fer servir la nevera, no aquella cosa podrida que encara està a la cuina xD.

Motius festius J la setmana que ve, creiem i sinó l’altra, celebrarem halloween J i ja comencem a tenir idees de disfresses ;) no us les diré, prefereixo que sigui una sorpresa xD

Ahir, divendres, no va haver-hi festa, estàvem cansadíssims. Vam anar a sopar a un bar-restaurant del campus on fan pizzes, prou bones, ara amb una música.... tenien un tamboret i anava passant gent a tocar la guitarra i cantar... hi havia alguna cançó que estava bé, però la gran majoria feien adormir xD així que vam tornar al lobby, a jugar una mica a l’uno i a dormir J

Ara ens hem aficionat a un nou passatemps que alhora ens permet fer esport. És la indiaca en versió xinesa xD molt divertit, i el millor és que cada dia anem canviant de companys de joc xD De mi riuen tots poc eh.. perquè això és una cosa amb plomes que s’ha de xutar i passar-la a algú, doncs jo semblo una karateka xutant xD no només per les patades, sinó també pel soroll, vaig dient haia, wuu, yi.... i derivats xD A part de fer esport també riem un munt.... hem trobat un bon passatemps xD

El dijous vam anar amb les nostres amigues xineses a menjar huoguo (olla mongola), boníssim J és una mena de caldo i llavors tu demanes coses tipus carn, peix, enciam, bolets i derivats i ho poses dins el caldo, un cop està tot escalfat ja t’ho pots menjar. Molt bo, i bé de preu, vam menjar que jo pensava que havia d’explotar xD

Per a la setmana que ve, els del departament d’internacionals, ens han organitzat una excursió a una part de la gran muralla xina que passa per Tianjin J dissabte que ve ens haurem de llevar abans de les 6 del matí, però hi anirem xD

I crec que això és tot, l’entrada no ha estat massa extensa, però tampoc us vull atabalar massa xD

Cuideu-vos tots molt J

Seguirem informant

 

Meri

Winter is coming..

Ehem... provant... provant.. Em sentiu llegiu?

Sí! Sóc jo! (entenent "jo" per Tània/altra suposadaautora del blog) 

He tornat! M'heu trobat a faltar? Ja sé que no, no cal que digueu mentides, a veure si us cauran les dents o us creixerà el nas, i encara serà culpa meva!

Per aquí a Beijing les coses es comencen a posar a lloc: ja gairebé sé on em queda el nord, el sud, l'est i l'oest; on tinc les parades de metro que em van millor, on puc comprar què i aquesta mena de coses! :) I el que és millor, el temps ha començat a avançar de manera més o menys normal! Suposo que això últim és gràcies a les classes, que ens han fet agafar una rutina diària.

En general ens hem adonat que ens estem chinizando una mica; bé, molt! Sortim a les 11'30 de classe com si fossin les quatre de la tarda i no haguéssim esmorzat! Molt fort! A mi se m'estan començant a estirar els ulls, i el cabell se m'està tornant negre!! D'acord, no n'hi ha per tant!

Sembla mentida, però només/ja fa un mes i mig que vaig arribar a Beijing, i he tingut temps de fer moooltes coses i de perdre el temps tant o més del que el perdia a Barcelona, però bé, què hi farem..? This is China i perdre el temps és esport nacional! De fet, crec que la majoria de persones d'aquest país no treballen, van a algun lloc determinat a perdre el temps! M'explico: l'altre dia vaig haver de baixar a la recepció de la residència a demanar una cosa. Hi havia tres noies: una pintava un quadre, l'altra escoltava música i la tercera en discòrdia directament s'havia portat un coixí i feia la migdiada còmodament sobre el taulell! [Zhongguo style total!]

Pel carrer cada dia et trobes algun personatge estrany. Com ja deveu haver llegit, durant la setmana que van venir els de Tianjin un dia vam anar al Parc Olímpic i mentre anàvem cap allà un noi va decidir que erem els seus millors amics i que venia amb nosaltres, que total.. ell havia vingut sol a Beijing i es dirigia cap al mateix lloc! [Tot això culpa de l'Esther, que ens va ensenyar no sé quines fotografies d'un incendi i ell va decidir que també les volia veure.]

Aquest mateix personatge va decidir que:

1) Jo era 美国人 meiguoren, osease: dels EUA
2) Que la Mariona era 法国人 faguoren, osease: francesa

3) Que el Juanjo i l'Esther podien ser 西班牙人 xibanyaren, osease: espanyols PERÒ només si eren família. No sé on els va veure la semblança, però ves.. què vols.. Pels xinesos només existeixen els EUA i a vegades França, així que això d'Espanya el devia deixar descolocat!

A banda de gent que se t'enganxa també trobes:

1) Xinesos que veuen que quan t'acostes comencen a dir paraules sense sentit en anglès, perquè et pensis que són suuuuúper guais i que en saben molt

2) Gent que flipa en colors quan dius una cosa tan simple com 对不起 duibuqi (perdona) quan topes amb ells. Anècdota: ahir sortint del metro vaig xocar amb un senyor, li vaig dir duibuqi i es va giar flipadíssim cap al seu amic per dir-li "Ha dit duibuqi!!!!!" Sí, sóc laowai però sé dir alguna cosa, gràcies, no cal que t'emocionis tant!!

3) Gent que es pensa que per dir dues paraules en xinès en saps molt i et deixen anar un rotllo llarguíssim sense parar-se a pensar que si fas la cara d'empanat que fas és perquè no els entens i no perquè tinguis una mica de retaràs mental.

4) Molts tipus més de xinesos que segurament encara no hem trobat però que descobrirem aviat!

Sapigueu que després de mooooolts viatges al Consulat espanyol, per fi estem registrats i hem demanat el vot per correu! Per què tants viatges? Perquè som un desastre i sempre ens deixavem alguna cosa o altra, com per exemple les fotos. Sí fotos! Que tenint en compte que la Universitat ens va obligar a comprar unes fotos nostres que no volíem, ens en sobren, ens surten per les orelles! Però en aquell precís moment ningú no en portava a sobre!

Aprofitant que hi haviem de tornar, vam portar les inscripcions dels de Tianjin, que així s'estalviaven el viatge, perquè Sanlitun és a prendre pel sac de tot!

Com que l'hivern s'acosta ahir vam anar de compres amb la Mariona.. Tot una aventura.. Vam veure tot de coses suuuúper horteres-xineses d'aquestes que només es posarien ells; encara que també vam veure coses suuúper xaxi-chulis que molaven però no ens podiem permetre i que els venedors no volien regatejar.. Però bueno, com diu el títol: winter is coming i la roba d'hivern és necessària, així que hi haurem de tornar.. A veure si quan hi anem el nostre xinès ha millorat una mica i podem regatejar millor!

Bueno gent, entrada una mica desendreçada i llarga, però escrita amb tota la bona voluntat del món. Potser és la meva última, perquè cada dia em costa més trobar la inspiració divina.. Sort que la Meri no es rendeix mai!

Un petó i una abraçada per a tots els lectors!

Tània

fideus, òpera i party party!!! :)

Ei! Com anem?

Per aquí tirem endavant, anem fent J comença a fer bastant fred, però bé, espero que ho superem xD

Aquesta setmana, ha estat una setmana de bastantes aventures que ara mateix us explicaré: hi ha aventures amb fideus, amb l’òpera, festes, feina, classes... bé, sé que esteu impacients xD així que començaré

Primer l’aventura amb els fideus i el silkie. Vam anar a un restaurant que està aquí, a prop del campus, per a menjar jiaozi. És un restaurant que en fan de tot tipus i bastant bons. Entrem, seiem una taula i comencem a mirar les fotos dels plats.... no voleu saber la cara que vaig fer quan quasi totes les fotos de carn eren d’un ocell que es diu silkie (busqueu-lo a google, és esgarrifós, per mi és clar XD segur que hi ha gent que li agrada jajaja) Vam mirar com es deia el pollastre aquest per no demanar cap plat que en tingués. Total, vam demanar tres tipus de jiaozi i alguns plats més. Un plat veniu amb un ou negre (que nosaltres pensàvem, buah, això és ou de silkie o alguna cosa així xD però les nostres companyes de tàndem ens van explicar que és un ou amb tè, o sigui que a l’aigua per a bullir l’ou li posen tè.... aquests xineses inventen unes coses...) I aquí bé, el moment del fideu. Estava jo, tan tranquil·la, ficant-me fideus al meu vol, quan de sobte, deixo el plat de fideus sobre la taula i pam! Tots els fideus per sobre, bé, tots no, quasi tots xD la Judit va estar rient de mi tota la tarda però no passa res xD vaig arribar a casa i ho vaig rentar tot immediatament. En fi...

La segona aventura va passar el dimecres, amb la classe de l’òpera de Beijing. Jo al principi no les tenia totes d’anar-hi perquè pensava, pot ser bastant conyàs, però llavors vaig pensar, calla, que si ens posen un vídeo de l’òpera de Beijing pot ser boníssim (busqueu-ho al youtube i m’entendreu xD). Total, arribem a classe, i hi havia una senyora (la professora) explicant els personatges de l’òpera, la roba que portaven... tot això en xinès, evidentment. Jo ja estava pensant, com es passi tota la hora i mitja així morirem. Però de sobte treu un CD. Se’m va il·luminar la cara de cop xD però va dir que no el podia posar perquè no tenia res. Total que es gira, va a la pissarra i escriu com una estrofa. Acaba d’escriure i es posa a cantar. Total que jo ja començo a riure. Jo estava a la fila del darrere del tot amb en Marc i la Carolina. Estava plorant de tan riure quan de sobre la senyora diu, i ara vosaltres. Allò ja em va matar. La senyora cantant, nosaltres repetint, boníssim xD Després es va posar a ballar... i clar, com que no volia ballar sola va dir, ara vosaltres amb mi. Ens va ensenyar alguns passos de ball. Mare meva, pensava que em moria de tan riure xD per acabar-ho d’adobar, ens va fer com una petita representació i llavors va treure com unes llances (que les feia girar i ballava amb elles) i ens va convidar a nosaltres a que ho provéssim. Total vaig sortir, evidentment xD, i quasi no podia ni girar la llança, però la senyora em va dir que al final ho havia fet prou bé XD en fi, jo fent el ridícul, com sempre jajaja d’aquí un parell de setmanes és la segona classe, que ens ensenyaran a fer expressions facials.... no cal que digui, que promet bastant xD

A tàndem, anem millorant, mica en mica anem parlant una mica més i les noies ara ens parlen més en xinès, total que crec que és una de les millors coses que podem fer per començar a deixar-nos anar i per poder afrontar les mil i una situacions que ens anem trobant en aquest país.

La següent aventura, dijous (com veieu anem a aventura per dia xD). A les 8 teníem classe de listening. Arribem i estaven alguns companys nostres fora de la classe, mirem per la porta de la classe i estava plena de xinesos. Nosaltres pensàvem, bé, ara marxaran i entrarem a classe. De cop i volta, arriba el nostre profe (en mingpai laoshi) entra a la classe i surt tot enfadat, que resulta que ens havien robat l’aula. Tots allà esperant, fins que una noia japonesa ve i ens diu que ha trobat una classe. Li va a dir al profe i ell va i li diu, no, aquesta és la meva classe i jo d’aquí no em moc. De cop i volta marxa. Així que nosaltres decidim anar a la cafeteria i unes noies japoneses ens diuen que ja ens avisaran si anem a fer classe o no. Al cap d’uns 20 minuts (que nosaltres ja estàvem jugant a cartes xD) apareixen i ens diuen que hem de pujar al pis 10. Per mitja hora de classe.... pugem, l’home entre i es disculpa amb nosaltres. Llegim les paraules de la unitat, per variar, va dir el meu nom i de sobte salta i em pregunta: ets italiana? I jo no, sóc d’espanya. Se’m queda mirant i llegeixo. Totes bé J estic molt orgullós de mi mateixa jajaja

El dijous, també, vam anar a dinar amb tots els de la classe. Va estar força bé, vam anar al xinès de la tercera planta de la cantina. Ens van posar en tres taules rodones en una sala com privada. Quan vam entrar, tots els xinesos mirant-nos, ens vam quedar mirant a uns, els vam saludar i es van posar a saltar.... tot surrealista xD però el dinar va anar bé, ens vam socialitzar amb alguns companys japonesos i amb alguns russos, no amb tots, perquè n’hi ha cada un que dius “noia, més simpàtica no podies ser....” però bé, va anar bé J

Ara ve l’aventura de divendres. Estàvem a classe de speaking. I de cop i volta la dona deixa anar així tan tranquil·la, que el dia 26 d’octubre tenim examen... però això no és el pitjor de tot xD el pitjor és en què consisteix l’examen.... hem d’agafar un tros d’una obra de teatre, memoritzar-lo i representar-lo.... en fi.... una bogeria xD a més a més, hem de preparar una exposició de les vacances .. bé, que estem enfeinats xD

Per la tarda em truquen de la feina que l’endemà haig d’anar a la central perquè ens volien fer un trainning. Que m’havia de trucar un noi ucraïnès que ens hi havia d’acompanyar (més endavant us explicaré aquesta aventura).

Al vespre va ser bastant tranquil, vam anar al helen’s a prendre alguna cosa, vam estar xerrant, quan, de sobte.... posen la macarena xD us podeu imaginar el que vam fer no? Doncs si, ens vam posar a ballar la macarena xD Després cap a la 1 o així vam marxar cap a casa, perquè estàvem cansadíssimes (malgrat que  a la tarda vaig fer una migdiada d’una hora xD). Vam arribar a la residència i, com no, ens van fer firmar. El policia dormia, però la de recepció no i ens va dir veniu que heu de firmar, i clar, no era plan de passar d’ella. Així que vam firmar i vam anar a dormir.

A l’endemà, dissabte, o sigui, ahir. Em llevo tranquil·lament, esmorzo, anem a dinar i cap a la feina. Vam quedar tots al lobby, havíem d’anar el noi ucraïnès (sirgai, el nom més típic no podia ser) i dues noies espanyoles que ja coneixia. Vam anar a agafar el metro. Mirem la parada i estava com a l’altra punta de la ciutat. Total més d’una hora per a arribar-hi. Quan arribem un xinès ens estava esperant amb un cotxe per a portar-nos al lloc. Arribem, entrem, ens expliquen les condicions i on havíem d’anar i tal. El lloc estava a una hora de la nostra residència.... havíem d’agafar metro i taxi.... i nosaltres vam dir: per 1h i 30’ de classe, perdre 2hores entre anar i tornar (anant bé, perquè si hi ha trànsit o has d’esperar al metro encara és més), i pel sou que ens oferiu doncs no.... la dona insistint que només es trigava mitja hora, però vam estar mirant a google maps i de mitja hora no tenia res.... així que vam dir que no a la feina, ja trobarem alguna altra cosa. Però clar, ens va fer ràbia perquè vam estar com una hora discutint allà, i després vam tornar amb bus, que vam trigar 2 hores gairebé..... bé, que vaig perdre el dissabte per la tarda.

En arribar vaig berenar perquè estava que em desmaiava. I llavors a preparar-nos, perquè en George, un professor (nostre no xD és un professor que ensenya anglès als xinesos) ens va convidar a casa seva a la seva festa d’aniversari. Total vam comprar una hamburguesa i vam anar cap a la festa. Allà ens van convidar a la beguda, hi havia música, força gent.... ens ho vam passar molt bé, ara bé, no voleu saber com va acabar la cassa... El nostra amic americà, Peiton ens va ensenyar un pas de ball, de tipus rap o una cosa així, que a l’Ari i a mi ens va costar una mica de pillar, però al final unes cracks xD (bé, més o menys jajaja), allà també vam conèixer els dos professors d’espanyol d’aquí la universitat, molt majos. Un ens diu: “Us quedareu per aquí molt de temps per a perfeccionar el xinès, no?” (jo li vaig dir, no, només un any i cap a casa, al igual em quedo aquí més temps xD sé que un dia o altre tornaré a xina, però no per fer una estada tan llarga ni molt menys xD) i l’altre ens diu “Aquí a l’hivern morireu perquè fa molt fred, quasi no es pot ni sortir al carrer” (i jo pensant, no em diguis, ahir ja anava amb una samarreta de màniga de llarga, una jaqueta, un jersei, el buff i un mocador xD un noi em va dir que després a Scarlett em moriria de calor. Jo li vaig dir que ja ho sabia, però és que al carrer hi feia fred. Total, després de la festa a casa d’en George, vam anar cap a Scarlett a ballar més J ens van posar cançons com danza kuduro, waka-waka, ai seu te pego, lovumba bé, temazos xD va estar força bé, cap a dos quarts de quatre, vam decidir que ja hi havia prou festa i vam marxar cap a la uni.

Vam pujar a un taxi l’ari, la Judit i jo. Pugem li diem on volem anar. Fins aquí tot perfecte. De cop i volta l’ari xiula i l’home se la mira com “es pot saber què fas?” i és que resulta que a xina les dones no poden xiular, només xiulen els homes (xiulen, entre cometes, perquè no xiulen com nosaltres, xiulen com xuclant). Llavors ens pregunta: d’on sou? Nosaltres d’espanya. I diu.... Ah.. Barça! I nosaltres si, barça, barça, som de barcelona. I diu, a mi m’encanta el barça, el messi i el pujol. Allà nosaltres flipant. De cop i volta fa com un gest estrany i l’ari diu Esgrima? I jo dic toros? I diu si, toros... i nosaltres, no, això a nosaltres no ens agrada. L’home: ai, com pot ser si els vestits són molt macos. En fi, arribem a la uni i ens diu 11 yuans. Li anàvem a donar i diu: bé, no 10 que sou del barça. Total que ens va rebaixar 1 yuan per ser del barça xD

Quan arribem al nostre edifici diem: “va, hem d’entrar en silenci perquè el guàrdia està dormint i el de recepció escoltant música”. Total entrem, el guàrdia fa com que s’aixeca i nosaltres ràpid cap a l’ascensor. Total, que no vam firmar J Vam arribar a l’habitació i cap a dormir.

Aquest matí a les 10 han vingut les pesades a canviar els llençols. Ens hem llevat, ens els han canviat i hem tornat a dormir xD i ara hauríem de fer alguna cosa de profit, que aquesta tarda tenim tàndem i demà classe (matí i tarda, que hem de recuperar, perquè aquesta setmana la senyora no hi era i hem tingut, quasi tots els dies només una classe xD)

En fi, crec que això és tot,

Com veieu aquí les coses van bé, però no vol dir que no enyori la gent de Catalunya, les festes catalanes, l’esplai, mil i una coses, però bé, quan menys us ho espereu ja tornaré a ser a casa J

Un petó J

Cuideu-vos i gaudiu la vida J

Meri

Beijing =)

Hola Hola! =)

Primer de tot, disculpeu per l’absència d’informació d’aquests dies, és que he estat enfeinada.

Doncs bé, com ja sabeu, i si no ho sabeu ja us ho dic, la setmana passada, el dimarts vam anar cap a Beijing. Abans de marxar, el diumenge a la tarda, vam anar a comprar el bitllets de tren... si us dic on el vam comprar no us ho creureu xD en una fruiteria, allà entre moniatos, cogombres i cols vam comprar els bitllets. No ens van timar, els bitllets eren autèntics i tot va sortir bé.

Dilluns a la tarda estàvem tan tranquils comprant al super quan, de cop i volta, em sona el mòbil. Era un número xinès. Tota estranyada el vaig agafar. Eren els de recepció, us reproduiré la conversa:

-          Hola, 梦兰?

-          Si, sóc jo

-          On estàs?

-          Al super comprant

-          I no estàs a Beijing?

-          No, marxo demà

-          També marxes amb els altres espanyols

-          Si

-          Molt bé, adéu

Em quedo flipant i al cap de1 minut torna a sonar el mòbil. Eren ells un altre cop: “Aquí hi ha el nom de tres italianes, també venen amb vosaltres?”. I jo: “si, venen amb nosaltres”. I em diuen “segur?”, i jo “si, segur, adéu”. Més controlats impossible eh...

Però bé, el dimarts, ens vam llevar d’hora per a anar cap a l’estació a agafar el tren. L’estació crec que no cal que us digui que és enorme, els problemes que vam tenir per trobar la porta per a entrar. Un cop la vam trobar vam haver de passar un control i tot, tipus aeroport. A l’estació vam esmorzar i cap al tren. Una gentada, que no us la podeu ni imaginar (però res comparat amb el que ens esperava a Beijing). El tren super còmode, teníem el seient reservat, hi havia revistes, “Bueno, bonito, barato” XD

Un cop arribats a Beijing vam pensar que seria bo poder comprar ja els bitllets de tornada. Total que vam anar a una taquilla, però hi havia massa gent i vam veure que també es podia fer amb les màquines així que vam sortir de la cua i vam anar cap a la màquina. Tot anava bé fins que ens demanaven una mena de “dni xinès”, que evidentment no tenim, així que vam haver de tornar a anar a la taquilla. Amb l’home que ens va vendre els bitllets ens vam entendre més o menys bé (és que l’accent de Beijing i el de Tianjin no acaba de ser del tot igual xD) i al cap d’una hora de rellotge vam poder comprar els nostres bitllets.

Després vam anar a comprar una targeta per als transports per no haver d’estar cada cop comprant bitllets de metro, bus, etc. (la veritat és que altres coses no, però el transport públic a xina té el seu què).

Vam anar a agafar el metro per a anar a l’hotel.... us podeu imaginar l’aventura, no trobàvem el lloc, vam preguntar a uns turistes que anaven amb un mapa a veure si el podíem mirar... una odissea, però al final el vam trobar. No era res de l’altre món però com a mínim estava mínimament net, tenia tovallola (però per si de cas vam fer servir la nostra), venien a netejar cada dia, hi havia wifi gratis i estava força a prop del metro.

Un cop ens vam instal·lar vam anar a 王府井Wangfujin, un carrer de tendes immens, més gran que  平江到Pingjiangdao (carrer de tendes de Tianjin). Allà vam fer un tomb i vam anar a un centre comercial a dinar. Un dels menjars més picants que he menjat mai, no estava gens bo. Com que ens havíem quedat amb gana vam anar a buscar un postre: era com un batut de xocolata amb perles (toves, no sigueu animals xD). Estava molt bo, però atipava massa.

Mentre ens estàvem prenent el batut, sona el mòbil, era la Tània J i va ser el dimarts a la tarda quan les companyes de blog es van trobar J a l’entrada del carrer on vénen insectes i derivats per menjar (escorpins, formigues, estrelles de mar, cavallets de mar.... els típics àpats, sento dir-vos que no, no ho vaig tastar em feia massa angunia).

Al cap d’una estona vam decidir anar cap al mercat de la seda només a xafardejar, perquè teníem planejat anar-hi el divendres per a comprar. Un mercat immens amb un munt de coses. I, el més divertit de tot, és que pots regatejar, a tu et diuen un preu i el pots baixar, i, si arribes a un bon tracte doncs això que guanyes J

Al vespre, com que vam sortir cap a les 9 del mercat de la seda, i tots els restaurant estaven tancats, vam haver de sopar a un Kentuchy fried chicken (s’agraeixen les patates amb sal J que a Tianjin sembla que la sal no existeix xD)

El dimecres, vam matinar i amb les piles més o menys carregades vam anar a veure el 雍和宫 lama temple. Estava prou bé, potser massa budes pel meu gust però el lloc era bonic. Vam veure un buda enorme, que fins i tot està al llibre guiness dels records, que feia uns 18 metres (no sabem si 18 o 23, perquè segons on miraves et posava una cosa o una altra), impressionant.

Vam agafar el metro per a apropar-nos a la zona del nostre proper destí i, pam, sorpresa! Aquí els nens pixen al metro, però no a l’estació, no, dins el metro, amb el metro en marxa.... aquests xinesos i l’higiene no són gaire amics xD Doncs bé, vam baixar del metro i vam anar a un centre comercial, pijo no el que ve després, un luxe, unes coses... vam anar a menjar curri, molt bo i 0 picant .

Un cop vam acabar de dinar vam anar a agafar el nostre primer taxi a Beijing. Prou bé, vam anar a un carrer que es diu 789. És un carrer com d’art, hi ha tot d’escultures estranyes pel carrer algunes exposicions, botigues de coses artístiques. Ho valoro com curiós. Un cop vam veure més o menys el que hi havia per allà vam anar al北京奧林匹克公園parc olímpic, un lloc molt bonic (malgrat que fos de nit). Vam veure un llac i ens vam tornar a trobar amb els nostres amics de Beijing J Que venien acompanyats d’un xinès que havien conegut al metro i que se’ls hi havia acoplat. Aquests xinesos els hi dius hola i ja es pensen que som amics per a tota la vida... en fi. De sobte, mirem cap al llac i comença a sortir aigua de color (un espectacle maquíssim, vaig fer un vídeo, però no crec que el pugui penjar al facebook, potser al gener quan torni a casa xD). Després vam anar a veure l’estadi (que també vam haver de passar un control per a accedir al recinte) i allà ens va passar una cosa... volíem fer una foto de grup davant l’estadi i li vam demanar a un xinès que ens la fes, de sobte apareix una xina amb unes banyes al cap i es posa a la foto, comencen a aparèixer tot de xinesos que ens estaven fent fotos i de sobte, la laura ens diu “mireu”, tenia un bebè sobre el cap, el pare aguantant-lo perquè sortís amb nosaltres a la foto... molt fort tot plegat XD és que aquí cada vegada que ens posàvem junts per a fer una foto sortien 10 xinesos de sota les pedres i ens feien fotos (ho vam convertir en un joc i fèiem competició de a veure quantes fotos ens feien al llarg del dia, el nostre records, ratlla la trentena, però hi ha algú que ens va superar.... ja sabreu qui més endavant ;) )

Llavors vam sortir i vam anar a sopar al Mcdonalds (com podeu veure a Beijing vam menjar molt sa xD). Vam anar a agafar el metro.... una bogeria, una mà de gent, tothom corrent perquè tancaven el metro... mare de déu.... però bé, per sort, vam arribar bé a l’hotel.

L’endemà, dijous, encara vam matinar més perquè havíem d’anar a la 故宫ciutat prohibida. Una passada, una mà de gent impressionant, però el lloc estava molt bé. Ara bé, hi havia com uns petits edificis que podies entrar per a veure coses... doncs no vam entrar a cap. Vam intentar entrar a un, tot d’empentes, cops de colze, una bogeria... i només per veure un tro, que dius, cal? Vam fer un tomb ven llarg i després vam anar a天安门tiananmen. Aquí vam veure dues coses curioses. La primera, un nen cagant en una basura i una senyora mirant. La segona, aquí ve el que ens ha superat en nombre de fotos en un dia, un africà com de dos metres d’alçada, estava tot rodejat de xinesos el pobre noi, tots allà com paparazzis fent-li fotos, fent-se fotos amb ell, el pobre noi volia fugir i no el deixaven. Estan ben bojos aquesta gent.

Anàvem caminant pel carrer i un xinès (un guia) se’m posa al costat i em diu que si vull anar a veure la gran muralla. Jo li dic que no en xinès, se’m queda mirant i em diu “que parles xinès”, jo li dic “una mica, és que estudio a Tianjin”. I salta el boig i em diu: Doncs parles molt bé xinès. Jo pensant, a veure noi, t’he dit una frase, no em pots dir que parlo molt bé xinès. Els xinesos flipen quan els hi diem ni que sigui una paraula en xinès xD

Després d’això vam anar a北海公园 Beihai, un parc molt bonic, enorme, però molt bonic. Hi havia un home que escrivia caràcters a terra amb un pinzell i aigua, molt curiós.

Llavors, se’ns va anar la castanya. Havíem d’agafar un taxi per tornar al metro, però tots els taxis ens volien timar, així que ens vam posar a caminar i a caminar. Havíem quedat a Wangfujin amb un amic del marc i la laura així que anàvem tirant cap avall. Vam tirar tant que hi vam arribar caminant (si voleu saber la distancia, mireu a google maps.... una bogeria).

Després havíem quedat amb els de Beijing per anar a sopar Pato Pequín. Total que vam agafar el metro per a anar a l’altra punta de Beijing. Arribem al lloc i pam, tancaven en mitja hora i clar ja no donava temps per menjar (eren les 8.30 de la nit, aquests xinesos pleguen massa d’hora...), així que vam acabar sopant al mr pizza (on hem descobert que ens fan descompte amb el carnet d’estudiant). Una pizza prou bona J la dona quan veia que demanàvem una pizza per cap ens deia: però una pizza és molt per un de sol i nosaltres li diem, som estrangers, això no és molt xD.

Quasi a punt de morir xD vam tornar a l’hotel més cansats que mai i, com que a l’endemà, només teníem planejat visitar una cosa, vam decidir que dormiríem una miqueta més J

Divendres, ens llevem, una mica més tard, i anem cap a颐和园 Palacio de Verano. Primer apunt curiós, la traducció molt ben feta eh xD aquí no hi diu res d’estiu, 颐 (vol dir galta o cuidar d’un mateix) i 和 (pau, entre d’altres significats). En fi, que no sé com van arribar a Palacio de verano xD. Els xinesos això de traduir a l’anglès no ho porten massa bé, hi havia cada cartell i cada nom que dius... no,no,no,no.... vam estar caminant 6 hores, quasi res, pujades i baixades, semblava una excursió per la muntanya. Ara, tot s’ha de dir, paga la pena de veure-ho. Vam descobrir una cosa fastigosa.... gelat de pèsol, quins fastig! xD Vam dinar un paquet de galetes i un mcpollo del mcdonalds xD i llavors cap al mercado de la seda J

A regatejar! J em vaig comprar un parell de botes (unes llargues fins el genoll, i unes altres fins a una mica més de mitja cama ben peludetes per l’hivern) i un abric + polar... tot això em va costar.... 70€! Encara estic flipant xD el dimarts també em vaig comprar unes vans per uns 7 euros. M’encanta això de poder discutir el preu. Perquè al principi et diuen un preu desorbitat, i, clar, si veuen que parles xinès et fan descompte, si els hi dius que ets estudiant també, si et negues a pujar més el preu i veuen que marxes sense comprar (normalment) t’accepten el preu que tu dius, dintre dels límits de la normalitat és clar xD

Tots ben carregats, vam tornar a l’hotel a descansar.

Dissabte, últim dia a Beijing. Vam quedar amb una amiga xinesa d’en marc que ens va ensenyar una zona de Hutongs (són uns carrerons petits típics de Beijing) força bonics. Després de fer el tomb, vam tornar cap a l’hotel, vam agafar les maletes i cap a l’estació per a tornar a Tianjin.

La tornada va anar tot perfecte, 0 accidents. Quan vam arribar a la residència va ser com: ja som a casa J ens va fer il·lusió i tot, anàvem tots amb unes cares de oh mira la nostra habitació, mira els peixos de la peixera, el lobby, la gent que ens anàvem trobant...

Vam desfer les maletes i al cap d’una “estoneta” van arribar la Tània, la Mariona i l’ester (estudiants de Beijing i de la UAB). Es van instal·lar a l’habitació, vam anar a sopar, i vam fer una mica de tertúlia al lobby tot jugant a l’uno.

A l’endemà, vam anar a 古文化街 Guwenhuajie, un carrero n hi ha tot de paradetes per a comprar records i coses típiques de Xina i de Tianjin. Molt més barat que a Beijing, així que ja sabem on comprarem els records xD

Vam fer un tomb i vam tornar per a anar a dinar. Llavors vam omplir uns papers que molt amablement ens van portar des de Beijing, per a registrar-nos al consulat i per a demanar el vot per correu (si, votarem a les eleccions de novembre).

Llavors en marc, la laura i jo vam anar a fer tàndem i ens vam acomiadar. A Tàndem vam estar parlant una mica d’això, una mica d’allò, no vam fer gaire feina xD ens van portar uns caramels molt bons, que tenien gust com a nocilla amb alguna altra cosa, però molt bo molt bo J

Al vespre vam anar a dormir, tan d’hora com vam poder perquè a l’endemà tocava classe.

Dilluns, només vam tenir una classe, perquè com que la senyora ja ens va dir que no hi seria doncs classe de 8 a 9.40 i després lliures! J vam anar a pagar la residència, vam netejar l’habitació, vam posar un parell de rentadores.... bé, que vam aprofitar el temps. Per la tarda vam estar estudiant (tornem a la rutina) i vam anar a comprar per a fer el sopar (amanida de pasta amb pastanaga, enciam, tomàquet i tonyina).

Avui, dimarts, doncs també hem tingut només una classe, que per sort, l’home no ha avançat gaire perquè ahir no ens va donar gaire temps de preparar tot el tema xD Quan hem sortit hem anat a Tesco a xafardejar la roba d’hivern, hi ha algunes coses que estan prou bé. Ahir em vaig comprar 4 parells de mitjons per menys de 3 euros xD (dos d’ositos, un de un bob esponja estrany i un altre d’unes cireres xD).

I avui al migdia, ara fa pocs minuts, m’han trucat al mòbil.... tinc una petita feina J una noia colombiana, la Ximena, em va dir que estaven buscant profes d’anglès, només per a anar 1h30’ cada dimarts. Jo li vaig dir que m’ho havia de rumiar, que no ho tenia clar. Avui m’han trucat, m’han explicat el què i he acceptat. No sé quan he de començar, ara ens han de fer un training. Només haig de parlar en anglès, així que no necessito el xinès xD com que la ximena hi va he pensat pot estar bé, cobro 100 yuans l’hora (12.5€, com el que cobrava a Cardedeu). Així que prou bé. Els hi he comentat que potser falto, perquè en principi és per a tot l’any, però clar al gener no hi seré i m’han dit que cap problema. Que només haig d’avisar i que com que tenen altres professors algú em pot substituir i després em torno a incorporar. Així que, ja us aniré informant a veure què tal va la cosa xD

Res, de moment, això és tot, avui déu n’hi do la parrafada, necessitareu una bona estona xD

Espero que us resulti tot interessant J i que gaudiu del blog tan o més del que gaudeixo jo escrivint-lo J

Cuideu-vos molt

Un petó des de Tianjin (Xina)

Meri