最后一个，但不是不重要的 (l'última però no per això la menys important)

Com va això?

Doncs aquí estic, a la meva habitació de Tianjin, a dos dies de tornar a casa J una part de mi somriu i l’altra està una mica trista per marxar d’aquí. Us enganyaria si us digués que no em moro de ganes de tornar a casa, però també us enganyaria si us digués que aquest any no ha pagat la pena.

Ha estat un any de moltes aventures i desventures. Un any en un país molt llunyà, molt diferent del que estava acostumada a veure. Un país que m’ha sorprès tan positivament com negativa.

A part d’aprendre molt de xinès i conèixer gent increïble (que espero tornar a veure en un futur) també m’ha servit per a créixer com a persona: és el primer cop que he hagut de “sobreviure” jo sola, sense el meu entorn habitual i puc dir que ho he aconseguit. He après a adaptar-me a tot el que ens venia, a superar els mil i un reptes que ens ha anat plantejant aquest país. He après el que val la pena, perquè és ben cert que diuen que no saps el que tens fins que no ho “perds”.

Això no vol dir que hagi perdut res sinó que tan temps lluny de les coses, temps per a pensar, te n’adones d’aquelles persones que valen la pena, d’aquelles coses de la vida que potser abans et semblaven tan normals i que ara quan torni a veure seran especials, aquelles festes que celebraves perquè és tradició i te n’adones que tenen una atmosfera que no la trobes enlloc que no sigui a casa.

Aquest any aquí ha estat increïble, hem rigut, ens hem espantat, hem saltat, hem ballat, hem cantat, hem estudiat, hem treballat, hem viatjat (potser no tan com hauríem volgut)... ha estat un any genial que no canviaria per res, una experiència que ja feia molt temps que volia viure però que mai m’hauria imaginat que seria tan lluny.

És cert que estant aquí no tots els dies han estat de color de rosa, perquè també hi havia moments d’enyorança, moments de voler agafar una avió i poder tornar a casa ni que fos per uns dies, però entre tots hem aconseguit que aquests dies passessin millor, perquè aquí sempre hi ha hagut algú disposat a fer-te una abraçada quan ho necessitaves o a fer-te riure de tal manera que t’oblidaves una mica d’aquesta enyorança.

L’única cosa dolenta és la gent que deixes enrere. Tot i que no la deixis enrere del tot perquè avui en dia hi ha molta tecnologia que permet estar en contacte, però han estat comiats una mica tristos. Part positiva: quan tingui diners ja tinc una excusa per a viatjar J

I ara què toca? Doncs tornar a casa, amb un gran somriure, amb mil i una ganes de reprendre la vida que tenia allà (que sembla que algú hagi clicat el botó de pausa i ara li tornés a donar a reproduir). Sé que no serà així perquè de la mateixa manera que jo he canviat (ni que sigui una mica) la resta de persones de la meva vida també ho hauran fet, i és que això és la vida senyores i senyores, créixer, canviar, madurar, evolucionar i adaptar-se :D

Gràcies per haver seguit aquest blog J m’ha fet molt feliç veure que sempre ha tingut alguna que una altra visita. I amb aquest petit agraïment tanco i tanquem aquest blog que ens ha estat acompanyant durant tot aquest any i que recull les mil i una aventures que hem viscut.

Un petó :D

梦兰

好景不长(los buenos tiempos no duran eternamente)

Com va això? ;)

Sí, ja ho sé, fa més d’un mes que no escric res però és que ha estat un mes una mica complicat, poc temps lliure i molta feina a fer.

Aquí a Tianjin el temps... bé, fa més de dues setmanes que no veiem el cel, el tema contaminació cada dia està pitjor i no té pinta que plogui, a vegades plou una mica al vespre però res, i, no pensava que anava a dir mai això però, trobo a faltar el cel :’(

Però malgrat la feina també hem sortit de festa, i hem celebrat aniversaris, 3 concretament, el d’en Marc, la Judit i l’Ari :D  que aprofito per a tornar-los a felicitar des d’aquí :D festa, big helen’s s’ha convertit en el nostre local habitua, però el DJ cada dia és més antipàtic i més incompetent, arriba un punt de la nit que ja no el veus punxant, simplement li dona al play i au vinga!

La nostra família es va empetitint, ja no tenim a la Carolina aquí. Com és costum quan marxa un amic, vam baixar a les 5 del matí el dia que marxava per a dir-li adéu. Va ser un adéu una mica trist, però amb un regust de fins aviat, al cap i a la fi, estarà l’any que ve vivint a França i, si tot va bé, li farem una visita :D

Ja vam fer l’HSK, només puc dir que ens queda esperar fins el dia 16 de juliol creuar els dits i esperar que tot hagi anat bé xD i també hem acabat exàmens! Yeah bitches! Bastant assequibles, la setmana que ve ja anirem a buscar les notes i a veure com ha anat tot plegat :D parlant d’exàmens, em va marcar molt el que em va dir la profe de 口语 (speaking): els professors pensàvem que als espanyols us agradava molt la festa, que no estudiàveu, que no treballàveu.... però vosaltres heu fet canviar la nostra opinió. Sempre que hem deixat una bona impressió :D

La nostra habitació és un desastre rere l’altre... cada setmana hem de trucar perquè se’ns espatlla alguna cosa: un dia va ser la llum de l’habitació, un altre la porta no s’obria bé, un altre la porta un altre cop (si, aquests xinesos són una mica “xapuzas”), després la llum del lavabo... esperem que ja no hi hagi res més xD sembla que l’habitació no ens hi vulgui ja xD

Tema sèries, ja hem acabat gran hotel, una gran sèrie, si senyor! I clar ara torno a tenir temps lliure.... si, he començat una nova sèrie xD Pretty little liars. Molt bona també, crec que aquest ha estat l’any que més sèries he començat, el que té tenir tan de temps lliure i poques ganes de fer res de profit xD

Ara per aquí ens queden ja 11 dies, si, 11 dies, que bé que sona J aquests últims dies acabarem de fer 4 encàrrecs que ens queden per aquí, visitarem alguna cosa de Tianjin, mirarem pel·lícules, anirem a dinar/sopar per últim cop als llocs, bé, intentarem que passin volant :D

Un altre passatemps que tenim ara és jugar al joc de corazones (existeix per l’ordinador però nosaltres hi jugem amb les nostres cartes, força entretingut i força divertit :D)

Parlant de coses divertides, l’altre dia em van trucar a l’habitació perquè havia arribat una carta per a mi (normalment no truquen, només pels paquets, però com que saben que jo vaig cada dia a mirar les cartes, tot i que sé que mai no hi ha res per a mi.... doncs em van trucar ^^), era una carta de la Geogina :D moltes gràcies, em va fer molta il·lusió ^^ ja ho tinc penjat a la paret, tot i que no s’hi estarà gaires dies ;)

L’altra dia ja vam fer comiat amb les de tàndem. Vam preparar una truita de patates, pollastre arrebossat i síndria i tots a sopar plegats J li vam demanar a una d’elles, que l’any que ve estarà a Lleida estudiant, que si ens podia portar els certificats del HSK, perquè resulta que ara no ens els poden enviar (si, aquests xinesos sempre fastidiant, un dia et diuen una cosa i a l’altre te’n diuen una altra...).

I ja no queda gaire per explicar, volia fer una penúltima entrada abans de l’entrada final, que suposo que la tindreu d’aquí un parell de setmanes ^^ és que vaig veure que feia més d’un mes que no escrivia i vaig pensar: això no pot ser!

Doncs bé, espero que us hagi provat bé la revetlla (jo tenia exàmens), i que us estigui provant bé l’estiu (o vacances els que ja en tingueu :D)

Un petó ben fort des de Tianjin

梦兰

熟能生巧(la práctica hace la perfección)

Ei!

Quant de temps xD és que últimament és difícil trobar un moment per a parar-se a escriure pel blog. Per on començo….

Primer de tot, felicitar a la meva companya de blog, em va agradar molt l’entrada que va publicar J i qui sap, potser abans de marxar ens sorprendrà amb alguna altra ;)

Per fi ens hem tret l’abric! Yeah bitches! Però ha estat tot massa extrem. Hem passat de treure’ns l’abric a anar amb pantalons curts i tirans, ja ens ho havien dit que seria tot molt sobtat però no ens imaginàvem que tant xD

Les classes van força bé, seguim pencant com sempre. Els exàmens van anar molt bé: només tinc 2 notes perquè una de les profes mai diu la nota i l’altra va dir que no havia anat gaire bé en general xD però bé, estic contenta, els exàmens important són els de juny, que resem perquè vagin bé :D

Malgrat la feina sempre trobem algun moment per a esbargir-nos. A part de jugar a la brisca, hem tornat a recuperar el nostre estimat xianzi :D (és una cosa amb plomes que es xuta i te l’has d’anar passat, molt divertit :D), els divendres s’han convertit en nit de sortir obligatòria J últimament anàvem molt a Qba, però ahir es veu que tothom anava a big helen’s i vam dir som-hi doncs J i va ser com als inicis, quan sortíem de festa, aquest sushe és un putiferi XD miraves on miraves hi havia gent de la nostra uni i la veritat és que ens ho vam passar molt bé J l’ari i jo ballant tota la nit i fent-nos amigues del DJ perquè ens posés les cançons que volíem xD ens va preguntar que d’on erem i quan li vam dir espanya, va començar a buscar totes les cançons espanyoles que tenia i li va donar al play (asereje, la macarena, la bomba.....) bé una gran nit que esperem que es repeteixi la setmana que ve J

També ens ha donat temps de fer una visita una mica més turística. Un dissabte ens vam llevar “d’hora” i vam fer dos equips: uns anàvem al Palacio de Verano i els altres al TIemplo del Cielo. Jo vaig anar al segon grup. Molt bonic el lloc, em va agradar molt. Després ens vam trobar amb la Tània i l’ester i vam anar a menjar, per fi, pato pequín. Molt bo :D

Tàndem va molt bé, seguim aprenent un munt, però ara a part d’aprendre també ens ensenyen jocs. Vam jugar als escacs xinesos (ja he decidit que me n’hagi de comprar un abans de marxar :D) i a un joc de cartes dels tres reinos (o una cosa així), que també molaria tenir-lo ;) és una mica complicat però està força bé :D

Les classes d’espanyol van molt bé, tinc una classe de 14 alumnes amb 4 noies i 10 nois però molt bé. La veritat és que és una molt bona experiència J la setmana que ve ja acabo.

També tinc un altre passatemps: les series XD Ja ens hem quedat sense Vampire Diaries. Després amb Marc vam veure Luna i ara he començat gran hotel (ja vaig cap a la segona temporada, una molt bona sèrie que us recomano).

Seguim veient pel·lícules, tot i que ara ja no tan sovint perquè és difícil trobar pel·lícules curtes que estiguin bé J però bé, els dissabtes a la nit va bé un peli per desconnectar J

Ahir amb en Marc i l’Ari vam començar una cosa que no us creureu. Jo vaig trobar una pàgina web amb flashcards del vocabulari del HSK 5 (ens queden 3 setmanes per a fer l’examen :O). Van venir a la meva habitació i van veure que m’ho estava mirant i es van quedar amb mi. Llavors vam avisar a la Judit que pugés a estudiar amb nosaltres. Vam endollar l’ordinador a la tele i apali, gairebé 3 hores que vam estar estudiant tots junts vocabulari. Una manera divertida d’estudiar, i personalment, molt més divertit amb grup que sola.

Ara tenim una invasió americana al sushe. Han arribat un piló d’americans a quedar-se aquí durant 6 setmanes: ens ocupen el lobby, ens ocupen les rentadores... n’hi ha alguns que són simpàtics però n’hi ha d’altres que bé, sense comentaris xD

Ara ja només queden 46 dies per tornar. 46 dies que es diu ràpid i segur que passarà volant perquè el temps aquí passa que ni ens n’adonem. La setmana que ve ja estarem al mes de juny.... i com molt bé diu la meva companya: hi ha sentiments contradictoris. Tinc moltes ganes de tornar a casa però també sé que trobaré a faltar això i sobretot la gent que he conegut aquí :D

Crec que això és tot, no sé quan podré tornar a escriure però intentaré que sigui aviat J que m’agrada tenir-vos informats ;)

Un petó ben gran des de Tianjin

Cuideu-vos molt

梦兰

Still alive!

Fa mesos des de la meva última entrada, però continuo viva!

Bé, per si ja no us recordeu de qui sóc... resulta que aquest blog havia de ser un blog compartit, per explicar entre totes dues les peripècies que ens anaven passant en aquest país de bojos i va acabar que jo gairebé mai no escric i que aquest s'ha convertit bàsicament en el blog de la Meri. Però... aquí em teniu un cop més, i potser no seria forassenyat pensar que és l'últim.

Diria que la meva última entrada va ser al novembre, és a dir fa mig any. MIG ANY! Gairebé ni jo mateixa m'acabo de creure que hagin passat tants mesos des de l'última vegada que em vaig posar a escriure. Recordo que quan ho vaig fer vaig pensar "a partir d'ara escriuré ni que sigui una vegada al mes, per anar donant senyals de vida". Ja veieu que ho he complert al peu de la lletra!

En aquests últims sis mesos, i perquè no, en aquest curs sencer, han canviat moltes coses i n'he (n'hem) viscut moltes d'altres. Per mi era la primera vegada que passava tant temps fora de casa, lluny dels meus i dels paisatges que estimo. Sincerament, al principi pensava que no seria capaç de sortir-me'n, i durant tot el primer semestre vaig estar més aviat trista. Sé que no el vaig aprofitar, i és de les coses que més em penedeixo d'haver fet, o més ben dit de no haver fet.

En aquest temps he après que sóc més forta del que em pensava, i que puc fer coses que em pensava que no podia fer. He après a creure una mica més en mi mateixa. He après a ser lluny i alhora a mantenir-me a prop. He après que amb vergonya no es va enlloc. He après xinès, és clar (tot i que menys del que hauria d'haver après, n'estic convençuda).

No he anat explicant el meu dia a dia al blog perquè no el considerava important, tampoc no he anat explicant anècdotes perquè pensava que potser només em farien gràcia a mi; però llavors per què coi em vaig embarcar en això? Ni jo mateixa no ho sé, però ara estic contenta d'haver-ho fet; perquè tinc aquesta eina que em permet fer una valoració escrita d'aquest temps.

Encara no s'ha acabat el semestre, i de fet encara em queda un bon tros fins al final, però crec que ja en puc fer una valoració. Aquest semestre ha estat tot el que no va ser el passat; no hi ha hagut patiment i no he tingut dies de plorera. Per què? Perquè vaig aconseguir mirar-me les coses des d'una perspectiva diferent, perquè si penses que tot va bé i que tot anirà bé... és més fàcil que tot vagi bé!

En aquest semestre he fet nous amics, he viatjat, he conegut altres racons de la ciutat... Com canvien les coses amb poc temps!

I potser tot és cosa d’actitud, o potser és que les coses havien d’anar així. La qüestió és que l’aventura s’acaba, i ara que gairebé hem arribat al fina els sentiments són contradictoris. Per una banda, les ganes de tornar hi són, i són importants a més a més; però, per l’altra, em sap greu separar-me de tot això d’aquí, sobretot de la gent que hi he conegut que potser no tornaré a veure més (esperem que no sigui així). Però, senyores i senyors… S’acosta l’estiu, i qui no té ganes que arribi?

Ara s’acaba (bé, d’aquí una mica més d’un mes) aquesta aventura, però segur que aviat en comença una altra; perquè… què és la vida si no una aventura entrelligada amb la següent??

Un petó i una abraçada des de Beijing, potser els següents ja seran des de casa!

大同, 太极拳 和 祝我生日快乐 :D (datong, tai chi amb abanicos i em desitjo per molts anys :D)

Ei :D

Sé que us tinc molt desinformats però és que això és un no parar. Anem per parts XD

1.       Datong: com us vaig dir a l’última entrada vam anar a Datong de vacances. Vam sortir un divendres a la nit, vam passar-hi el dissabte i dissabte per la nit tornàvem a Tianjin (tren de 7 hores, la qual cosa vol dir que fins les 8 del matí de diumenge no ens ficàvem al llit xD). Va ser un viatge molt bonic, un lloc molt recomanable. Vam pagar a un taxista perquè vingués amb nosaltres tot el dia (una mica més de 10 euros cadascun i erem 4 a cada cotxe). Vam veure budes gegants, un temple penjat enmig d’una muntanya, un cel blau (una cosa ben estranya aquí a xina xD). Anècdotes del viatge. Dormir en el tren amb lliteres amb un espai vital bastant reduït i rodejats de xinesos, tornar en un tren asseguts rodejats de xinesos (una mica estressant tot la veritat, però una experiència que hem guanyat). Es va celebrar el primer torneig mundial de brisca al KFC xD tots els xinesos que passaven se’ns quedaven mirant xD però això no va ser el pitjor, el pitjor va ser a l’estació, estàvem asseguts cadascú amb les seves coses, uns amb cartes, els altres amb els mòbils, els altres amb les càmeres i de sobte veiem com a 30 xinesos al nostre voltant mirant-nos. Apareix una xina que ens diu que si podem anar a la sala d’espera i nosaltres li diem que no, que nosaltres d’allà no ens movem. De debò, aquesta sensació que t’estiguin mirant constantment és esgotadora. Però a part d’això, el viatge molt bé :D

2.       El meu aniversari: el dia 14 d’Abril va ser el meu aniversari. I, a part de parlar amb els de casa, la meva gent d’aquí també em tenien un dia molt especial preparat. Van venir la Tània i l’ester de Beijing. Abans d’anar a dinar havíem quedat tots a baix i miro a la tauleta on deixen el correu i veig una caixa amb el meu número d’habitació i tots darrere meu mirant-me. Si, la caixa era per mi xD i si, me l’havien regalada ells xD uns regals maquíssim: una funda de coixí amb fotos (que m’he penjat a la paret de l’habitació) i un llibret amb un dibuix i un escrit de cadascú (fins i tot de la Joana i en Takuma que ja no són aquí), em va agradar moltíssim ^^ i el meu pastís? 9 magdalenes que em van posar sobre la taula del lloc on vam anar a dinar mentre jo acompanyava a la Carolina al lavabo (si, em va enredar perquè l’acompanyés), hi ha un vídeo d’aquest moment que algun dia us ensenyaré :D

3.       El abanico: ens vam apuntar a una activitat que es diu 太极拳 és tai chi amb abanicos :D hem hagut de preparar un ball per a inaugurar una competició d’esports que se celebrarà aquest divendres. Si, també hi ha vídeo d’això no patiu xD ens han donat una roba blanca així molt de tai chi i un vano (que no sabem si ens podrem quedar, però esperem que si xD). Ha estat molt dur i bastant cansat però estem molt orgulloses de nosaltres mateixes, ha estat una molt bona experiència :D

4.       Exàmens: ara estem amb exàmens de mig semestre. Ja n’hem fet un que prou bé i ara ens en queden 3, que esperem que també vagin bé, algun si l’aprovo ja sóc feliç xD perquè mare meva com estem pencant aquest semestre.

5.       Professors d’espanyol: ens han tornat a trucar de l’escola on fèiem classe d’espanyol per si estem interessats en tornar-ho a fer. Hem dit que si, ara cal acabar de concretar els detalls, quan comencem i aquestes coses, però té bona pinta J i així ens guanyem uns calerons ^^

6.       Ganes de que sigui estiu o com a mínim de treure’m l’abric: aquí encara continuem amb l’abric, ja tinc ganes de dir-li adéu, perquè m’agrada l’abric però prefereixo poder sortir només amb un jersei al carrer.

7.       Hsk5: aquest mes de juny m’examinaré del hsk 5, és un examen de nivell de xinès del qual hi ha 6 nivells i jo em presento al 6. Ja he començat a mirar el vocabulari que m’haig de saber, res 2500 paraules. Però em consola el fet que n’hi ha algunes que ja me les sabia i d’altres que les estem fent aquest semestre així que espero que vagi bé :D

8.       El vol de tornada: la Laura i jo teníem intensions de canviar el nostre vol de tornada, que era pel dia 11 de juliol, però després de la gran noticia que per canviar-lo son 1000 euros ens hi hem repensat millor xD si no és que baixen els preus, seguirem tenint el vol pel dia 11 de juliol, una mica tard però bé, ja no queda res ^^

9.       Pel·lícules: al vespre ara mirem pel·lícules mentre sopem, pel·lícules que no superen els 90 minuts perquè sinó després se’ns fa molt tard. Després d’haver vist quasi totes les pel·lícules de disney, aquesta setmana l’ariadna ens ha proposat resident evil, ja n’hem vist 3, només ens en queden 2, però haig de dir que estan força bé, malgrat que m’espanten un munt però la història és interessant, em té intrigada a veure com acabarà tot plegat.

Crec que això és tot, us he intentat fer un breu resum perquè suposo que els que no esteu d’exàmens, esteu enfeinats  i tampoc no us vull atabalar massa.

Espero que tot us vagi genial ^^

Un petó des de Tianjin ^^

梦兰

同学! (amb veu de pastor xD)

Ei família, com va?

Ara feia temps que no escrivia però és que tampoc no he tingut massa temps de seure per a pensar i fer-ho.

Per aquí tot va molt bé com sempre, l’única cosa preocupant són els alts nivells de contaminació, fa uns dies semblava que havia baixat però de cop va començar a pujar (fins al punt d’estar més contaminats que a Beijing) i ara ja estem a límits bastant alts, així que avui toca sortir amb la màscara (que per alguna cosa ens les vam comprar).

Les classes van molt bé, ens posen bastanta feina, ara ens fan fer redaccions voluntàries. Jo les faig perquè també és una manera de millorar l’oral i en una llengua s’ha de saber escriure alguna cosa més que 4 frases. Seguim estudiant vocabulari com a bojos però la veritat és que estic molt contenta perquè tinc la sensació que encara aprenc molt més i que continuo avançant, que és el meu principal objectiu aquí.

Anècdotes de classe, n’hi ha alguna. Hi ha un bon rotllo a la classe que és genial. Comparat amb el semestre passat rodejat de russos malcarats, aquest semestre a la nostra classe predomina l’alegria i la vitalitat asiàtica, concretament, coreana, i ens ho han encomanat a tots. Hi ha tan bon rotllo fins al punt que, l’altre dia, estàvem a classe de 听力 (listening) i ens va deixar, com sempre 5 minuts de pausa. Tots al mig de la classe xerrant, que si el menjar coreà no sé què, que qui va a fer esport els dimarts, etc. La veritat és que estic molt contenta amb els meus nous companys.

Però no tot és tan ideal, sempre estan els ZASCAS! De la professora de 精读 (intensive Reading) l’latre dia de cop i volta diu: clar és que vosaltres, els europeus i els americans us passa molt que quan llegiu un text esteu més preocupats de llegir bé, que no d’entendre el que llegiu i moltes vegades no ho enteneu. PAM! I es va quedar més ample que llarga. Un altre: és que als que no sou asiàtics moltes vegades us passa si veieu 应 ja us penseu que ha de ser 应该, però existeixen altres combinacions (no em diguis, el xinès una llengua que té 50 maneres de dir immediatament i que gairebé tots els caràcters es combinen entre ells...) en fi, a veure quina serà la següent xD

Però no tot és estudiar, per aquí també tenim festa! La setmana passada va ser l’aniversari de la Carolina i clar, era festa obligatòria! Al migdia vam anar a dinar al Helen’s (una pizza boníssima) i a la tarda nosaltres li teníem preparada una sorpresa. Vam comprar una mena de pa de pessic i vam tallar-lo en 22 trossos per a fer un 22 i posar una vela sobre cadascun i així que bufés 22 veles. Llavors li vam comprar un joc que volia i li vam fer una postal amb fotos. Ho volíem fer en plan sorpresa i vam pensar: passem un paper per sota la porta amb un missatge de felicitats, surt al passadís. Fins aquí tot bé, després vam veure que la porta estava oberta i vam dir “fem una avió de paper”. Llavors veiem a la fiamma i ens diu que la Carolina està dormint. Total que vam pensar li tirem l’avió de paper al cap i que es desperti. Vaig entrar jo a tirar l’avió i de cop obre els ulls, tiro l’avió i surto corrents. Resposta de la carolina: “Que hacen? Espero tengo que leer el papel? De verdad tengo que salir al pasillo?” I nosaltres des de fora: va venga sal. Li vam cantar el “cumpleaños feliz” i va bufar les espelmes. Per la nit tocava festa: Qbar! (as always) + meishanis. Vam passar una molt bona nit J també va venir la tània a celebrar l’aniversari :D

Aquest cap de setmana també hem anat a Qbar (si, som persones de costums xD). Moments mítics de la nit: Jo, enmig d’una rotllana dalt de l’escenari rodejada de coreans, japonesos, etc etc seguint-me mentre ballàvem la cançó de “toh lo malo echa pa’lla” (no sé si es diu així la cançó però és el que diu xD. Un altre moment: jo ja vaig introduir el ball de danza kuduro als meus amics d’aquí, doncs bé, nosaltres allà tots sincronitzats ballant i els que estaven dalt de l’escenari mirant-nos i intentant fer el que fèiem nosaltres, boníssim xD com sempre, hi ha els típics que els veus a venir d’una hora lluny, que estàs tranquil·lament ballant i venen: com et dius? D’on ets? Es posen a ballar com qui no vol la cosa, es van apropant fins que tu ja veus de què va la història i marxes amb qualsevol excusa (i llavors veus que el mateix que ha fet amb tu ho va provant amb totes les noies que va trobant xD). Sí, un egipci, que es deia Mou o alguna cosa així, va venir a ballar amb mi xD un altre moment mític de la nit: anem l’ari i jo a demanar-li música al DJ (que parla espanyol) i em diu: “la semana que viene cuando vengas traeme un pen con la música que quieres y yo la pongo”. Ja som VIP xD

En resum, una gran nit, com gairebé totes les que passem aquí.

Ahir vam anar a sopar fora, al pizza hut i després a menjar uns SPANISH CHURROS xD bastant bons, tot s’ha de dir, però els xinesos això del got amb la xocolata a part sembla que encara no els hi arribat, et fiquen una mica de xocolata per sobre els xurros i vinga.

Altres anècdotes gracioses: el dijous a la tarda anàvem a classe de 听力 (listening), estàvem al vestíbul de l’esdifici decidint per quin ascensor pujàvem i, de sobte, ens adonem que un xinès (que feia bastanta por) ens estava seguint. De cop i volta, es posa a parlar amb nosaltres, que d’on som, a quina classe anem, etc. Es puja amb nosaltres a l’ascensor i continua parlant. Ens baixem al pis que tocava i també va baixar (per sort va tornar a pujar a l’ascensor). Ja pensàvem que vindria amb nosaltres a classe xD

Ah, se m’oblidava, el divendres, tornant de festa, entrem i com de costum estàvem passant bastant del tema de firmar (si, ens fan firmar si arribem més tard de les 12 de la nit). Vam entrar com sempre i de cop, el de la recepció (que no el vigilant, que estava més adormit el pobre) comença a cridar-nos, fins al punt que no el podíem ignorar. Les nostres firmes: tot de guixarots xD (en fi, no he vist cosa més inútil, però bé, al senyor li feia il·lusió xD)

El fred, sembla que no acaba de marxar, fins al punt d’haver de dormir amb les tèrmiques, mitjons, polar (gairebé com quan anava de campaments i dormia en tendes). Esperem que ara que comença l’abril comencin a pujar una mica les temperatures perquè sinó acabarem tots ben constipats.

La setmana que ve tenim 4 dies de festa! Visca! Ja tocava! Segurament anirem a visitar un lloc que es diu Datong (que hi ha grutes i un temple penjat), per les fotos es veu bonic. M’agradaria penjar fotos, però la connexió a internet aquí cada dia va pitjor i penjar una foto és gairebé impossible. (també us dec fotos del zoo de Beijing, però tot arribarà, no patiu xD)

I crec que això és tot,

Espero que tot us vagi molt bé i que hagueu passat una molt bona setmana santa

P.D: el títol de l'entrada és una expressió que s'utilitza per a referir-se a una cosa bonica que no serveix per a res

Petons J

梦兰

梦想成真 (que els somnis es facin realitat) =)

Hola =)

Com va això? Per aquí tot força bé, esperant a que plogui perquè netegi una mica l’ambient, que ja va tocant... i si us ho pregunteu, no, no vaig amb màscara, tampoc n’hi ha per tant, vull dir es pot respirar i tal, al gener estava molt pitjor.

Aquesta setmana ha passat bastant ràpid la veritat, aquest ritme de classes i de vida que portem en general fan que les setmanes passin que ni ens n’adonem.

Les classes van molt bé, anem seguint i treballant de valent. Al principi de la setmana pensàvem que la professora de intensive reading ens odiava, perquè ens ignorava. Deixeu-me que m’expliqui millor: la típica pregunta que fan els profes, el tema X al vostre país què tal. Pregunta rusos, japonesos, coreans, romania i cric cric, aquí s’ha acabat. Llavors, va passar llista i ens va preguntar que d’on érem, nosaltres d’espanya i ens va fer una cara no gaire agradable. Ja anàvem espantadíssims a classe però per sort avui ha mostrat la seva cara amable, ja ens coneix, ens té en compte i sembla que li caiem bé (només li cal diferenciar-nos a la laura i a mi, però això mica en mica xD).

Tàndem va molt bé, seguim quedant un parell de cops per setmana i la veritat és que ens ajudem molt mútuament perquè a vegades elles et pregunten una paraula que no entenen en espanyol i després la tradueixen al xinès i així també ampliem el nostre vocabulari (que ja ens cal).

Al principi pensava que això d’estudiar el vocabulari de la lliçó acabaria amb mi, però la veritat és que ara ho agraeixo perquè vulguis que no anem adquirint nou vocabulari, i a vegades vocabulari bastant útil i d’aquell bàsic que tothom sap dir menys nosaltres per haver estudiat xinès aplicat a la traducció (em refereixo a paraules com genoll, front, etc xD).

El cap de setmana bastant bé, el divendres vam sortir una estona a prendre alguna cosa, per desconnectar, tot bastant light, va ser més de seure en una taula i petar la xerrada una estona. I el dissabte festa! Vam sortir l’ari, la carolina, la laura i jo a Qba (un bar latino) només ballàvem nosaltres al principi després van venir unes xines (que semblava que tenien 15 anys però resulta que en tenien 25) i unes coreanes van ballar amb nosaltres el gangam style. Però això no va ser el millor de la nit: els taxistes xinesos ataquen de nou xD en el taxi d’anada, el taxista quasi atropella a una bici, es va cagar en el senyor de la bici i després ens va preguntar “d’on sou”, li vam dir espanya i va començar a cridar: espanya! Barcelona! Mesi! Iniesta! Xavi! Madrid buu (posava el dit petit cap avall). Més graciós, quin fart de riure que ens vam fer xD

Alguns ja ho haureu llegit al facebook però jo crec que a Xina està passant alguna cosa realment seriosa, perquè el dissabte vam anar a comprar alguna cosa per sopar a un restaurant xinès i, a que no sabeu què? NO TENIEN ARRÒS!!! Mare de déu on anirem a parar.... xD

D’aquesta setmana, bé, hem tornat a jugar a bàdminton, ara fem dimarts i divendres normalment (el dimarts amb els de la uni i divendres i anem pel nostre compte), quan tornem serem uns professionals xD

Crec que ja no tinc gaire cosa més a explicar, per aquí tot molt bé, tots estem bé, el curs avança i seguim aprenent.

Espero que a vosaltres també us vagi tot molt bé i, un cop més, gràcies per llegir-nos =)

Cuideu-vos molt,

梦兰

第一星期 (primera setmana)

Ei! Com va tot per terres catalanes?

Doncs aquí hem tingut una setmana de bastanta activitat J és ja la meva primera setmana aquí i la veritat és que tinc la sensació que no he parat gaire xD

El cap de setmana passat va ser més d’instal·lació, tornar-se a retrobar més o menys amb tothom, veure que ben poques coses havien canviat vaja. El cap de setmana passat vam tenir la visita de la Tània i l’ester J vam veure the vampire diàries i vam celebrar els aniversaris de la laura i la fiamma J així en plan sorpresa, els hi vam comprar un pastisset a cadascuna i els hi vam fer un petit regalet J aquestes són les coses que et fan sentir aixoplugat per aquí, saber que hi ha gent que sempre hi és J

I després de tot això apareix el nostre nou vici, més sa que l’anterior xD el bàdminton (羽毛球). Ens posem per parelles i a competir per veure qui és el rei de la pista ^^

Després del cap de setmana venia l’emoció, la primera setmana de classe, la setmana en la qual en principi vas provant nivells fins que trobes el que és més adequat per a tu. Jo ja tenia molt clar que aniria a preparació per l’alt (准高级) perquè l’alt 1 em semblava i em sembla una flipada molt gran, sobretot perquè el meu nivell de parlar tampoc és gaire elevat i quan vaig descobrir que a alt 1 es dediquen a fer debats vaig decidir que aquell no era el meu nivell xD

Així que m’he quedat a preparació per l’alt J serem potser uns 20, uns quants menys que el semestre passat, però ja va bé. Mitja classe és asiàtica (coreans i japonesos), llavors estem en marc, la laura i jo, alguns americans, la fiamma, i algun més. El nivell el trobo adequat però estic veient que ens faran pencar de mala manera.

L’horari no està malament, pringuem bastant dilluns i dijous perquè tenim classe pel matí i a la tarda però després el dimarts, el dimecres i el divendres només tenim una classe (i la del divendres és a segona hora ^^).

D’assignatures tenim les mateixes que el semestre passat: speaking 口语 que repetim professora, ara resulta que ens dedicarem a llegir textos, repetir-los i llavors algú que expliqui de què va el text (l’altre dia ho vaig fer jo i em vaig haver de concentrar moltíssim i pensar molt bé el que deia, perquè a la nostra classe hi ha gent que de parlar en sap bastant i jo anava pensant “meri, no facis el pena si us plau xD”, però bé, me’n vaig sortir bastant bé ^^); intensive reading 精读 (la profe molt bé, se l’entén molt bé, ara bé, va a la velocitat de la llum, l’altre dia en poc més d’una hora vam fer com 18 exercicis xD); extensive reading 阅读 (la profe ja sap el meu nom, només entrar la saludo, fins aquí tot bé, després ens posa uns exercicis i es para al meu costat a preguntar-me que d’on sóc i a quin nivell estava; llavors ens va fer fer una redacció a classe es mira la meva i em diu: molt bé, com et dius? I jo per dins vaig pensar, ja està, ara ja se sap el meu nom, ja em té fitxada xD però se la veu bona dona J ); i per últim, listening 听力 (que la tia, l’altre dia no tenia res millor a fer que fer-nos sortir davant de la classe, ella escrivia una paraula del tema 1 (que no havíem estudiat a casa) i a partir del que t’explicava la gent havies d’endevinar què era [a mi ja m’anava mirant, com de costum, i jo que no volia sortir em va fer sortir, però prova superada ^^]

El cap de setmana, prou bé, divendres la primera festa de per aquí J tenim un nou mote xD la novia cadàver: li diem així perquè si no va intentar (que no sabem si aconseguir) alguna cosa amb 3 homes diferents no ho va intentar amb cap, i a més, és bastant pal, així que suposo que ja deduïu d’on ve tot això xD

Vam estar en un bar, després vam anar a Citong, vam ballar una bona estona i cap a quarts de 5, quan la música ja no pagava la pena vam anar cap a casa J que a l’endemà tocava pencar.

La resta del cap de setmana bastant tranquil, tot el diumenge estudiant i poca cosa més xD

Ara ja tornem a quedar amb les noies de tàndem, aquest cop, dilluns i dijous, així que aquests dies m’hauran d’agafar amb pinces perquè acabaré esgotada (de fet, avui estic que ja no puc més xD).

L’altre dia, el dissabte concretament, jugava el barça. No voleu saber el número que vam muntar per veure’l xD em vaig comprar un cable que connecta la tele amb l’ordinador (ja tenia pensat comprar-lo i vaig pensar va compra’l i així ja el tens), llavors roja directa no es podia veure perquè era com de blogspot i necessitàvem el proxy. Total que pensem, ah, amb la xarxa de l’autònoma potser es podrà. Ho provem i si, s’obria però no carregava res xD (visca la qualitat d’internet a la Xina xD). Buscant i buscant vam obrir Catalunya radio (que es tallava cada 2 segons, així que ben poc podíem escoltar xD. Es va acabar la primera part, havia començat la segona i nosaltres buscant com es deia barça i Madrid en xinès, fins que vam trobar una pàgina d’esports en xinès que retransmetia el partit, així que el vam veure mig en xinès i mig en català (perquè a mesura que anava avançant el partit internet va anar millorant i podíem escoltar millor Catalunya radio, perquè els xinesos poc que li posaven emoció al partit xD), ara bé, es veia molt bé tot s’ha de dir. I com experiència, doncs és una bona anècdota xD

Avui he arribat a la conclusió que aquest semestre pencaré el que no fa temps que penco: ens fan estudiar tot el vocabulari nou i a la classe següent ens el pregunten, fins i tot a intensive reading ens faran dictat. Mare de déu, crec que encara no som conscients fins on estem arribant xD però bé, si volem treure el màxim profit d’aquest any és el que toca J

Perdoneu per no haver escrit abans, però és que he estat i estic bastant atrafegada, així que si no rebeu senyals, no patiu, potser estaré envoltada de fulls plens de caràcters però no patiu per mi xD

 

Espero que tot us vagi molt béJ

Cuideu-vos molt

梦兰