熟能生巧(la práctica hace la perfección)

Ei!

Quant de temps xD és que últimament és difícil trobar un moment per a parar-se a escriure pel blog. Per on començo….

Primer de tot, felicitar a la meva companya de blog, em va agradar molt l’entrada que va publicar J i qui sap, potser abans de marxar ens sorprendrà amb alguna altra ;)

Per fi ens hem tret l’abric! Yeah bitches! Però ha estat tot massa extrem. Hem passat de treure’ns l’abric a anar amb pantalons curts i tirans, ja ens ho havien dit que seria tot molt sobtat però no ens imaginàvem que tant xD

Les classes van força bé, seguim pencant com sempre. Els exàmens van anar molt bé: només tinc 2 notes perquè una de les profes mai diu la nota i l’altra va dir que no havia anat gaire bé en general xD però bé, estic contenta, els exàmens important són els de juny, que resem perquè vagin bé :D

Malgrat la feina sempre trobem algun moment per a esbargir-nos. A part de jugar a la brisca, hem tornat a recuperar el nostre estimat xianzi :D (és una cosa amb plomes que es xuta i te l’has d’anar passat, molt divertit :D), els divendres s’han convertit en nit de sortir obligatòria J últimament anàvem molt a Qba, però ahir es veu que tothom anava a big helen’s i vam dir som-hi doncs J i va ser com als inicis, quan sortíem de festa, aquest sushe és un putiferi XD miraves on miraves hi havia gent de la nostra uni i la veritat és que ens ho vam passar molt bé J l’ari i jo ballant tota la nit i fent-nos amigues del DJ perquè ens posés les cançons que volíem xD ens va preguntar que d’on erem i quan li vam dir espanya, va començar a buscar totes les cançons espanyoles que tenia i li va donar al play (asereje, la macarena, la bomba.....) bé una gran nit que esperem que es repeteixi la setmana que ve J

També ens ha donat temps de fer una visita una mica més turística. Un dissabte ens vam llevar “d’hora” i vam fer dos equips: uns anàvem al Palacio de Verano i els altres al TIemplo del Cielo. Jo vaig anar al segon grup. Molt bonic el lloc, em va agradar molt. Després ens vam trobar amb la Tània i l’ester i vam anar a menjar, per fi, pato pequín. Molt bo :D

Tàndem va molt bé, seguim aprenent un munt, però ara a part d’aprendre també ens ensenyen jocs. Vam jugar als escacs xinesos (ja he decidit que me n’hagi de comprar un abans de marxar :D) i a un joc de cartes dels tres reinos (o una cosa així), que també molaria tenir-lo ;) és una mica complicat però està força bé :D

Les classes d’espanyol van molt bé, tinc una classe de 14 alumnes amb 4 noies i 10 nois però molt bé. La veritat és que és una molt bona experiència J la setmana que ve ja acabo.

També tinc un altre passatemps: les series XD Ja ens hem quedat sense Vampire Diaries. Després amb Marc vam veure Luna i ara he començat gran hotel (ja vaig cap a la segona temporada, una molt bona sèrie que us recomano).

Seguim veient pel·lícules, tot i que ara ja no tan sovint perquè és difícil trobar pel·lícules curtes que estiguin bé J però bé, els dissabtes a la nit va bé un peli per desconnectar J

Ahir amb en Marc i l’Ari vam començar una cosa que no us creureu. Jo vaig trobar una pàgina web amb flashcards del vocabulari del HSK 5 (ens queden 3 setmanes per a fer l’examen :O). Van venir a la meva habitació i van veure que m’ho estava mirant i es van quedar amb mi. Llavors vam avisar a la Judit que pugés a estudiar amb nosaltres. Vam endollar l’ordinador a la tele i apali, gairebé 3 hores que vam estar estudiant tots junts vocabulari. Una manera divertida d’estudiar, i personalment, molt més divertit amb grup que sola.

Ara tenim una invasió americana al sushe. Han arribat un piló d’americans a quedar-se aquí durant 6 setmanes: ens ocupen el lobby, ens ocupen les rentadores... n’hi ha alguns que són simpàtics però n’hi ha d’altres que bé, sense comentaris xD

Ara ja només queden 46 dies per tornar. 46 dies que es diu ràpid i segur que passarà volant perquè el temps aquí passa que ni ens n’adonem. La setmana que ve ja estarem al mes de juny.... i com molt bé diu la meva companya: hi ha sentiments contradictoris. Tinc moltes ganes de tornar a casa però també sé que trobaré a faltar això i sobretot la gent que he conegut aquí :D

Crec que això és tot, no sé quan podré tornar a escriure però intentaré que sigui aviat J que m’agrada tenir-vos informats ;)

Un petó ben gran des de Tianjin

Cuideu-vos molt

梦兰

Still alive!

Fa mesos des de la meva última entrada, però continuo viva!

Bé, per si ja no us recordeu de qui sóc... resulta que aquest blog havia de ser un blog compartit, per explicar entre totes dues les peripècies que ens anaven passant en aquest país de bojos i va acabar que jo gairebé mai no escric i que aquest s'ha convertit bàsicament en el blog de la Meri. Però... aquí em teniu un cop més, i potser no seria forassenyat pensar que és l'últim.

Diria que la meva última entrada va ser al novembre, és a dir fa mig any. MIG ANY! Gairebé ni jo mateixa m'acabo de creure que hagin passat tants mesos des de l'última vegada que em vaig posar a escriure. Recordo que quan ho vaig fer vaig pensar "a partir d'ara escriuré ni que sigui una vegada al mes, per anar donant senyals de vida". Ja veieu que ho he complert al peu de la lletra!

En aquests últims sis mesos, i perquè no, en aquest curs sencer, han canviat moltes coses i n'he (n'hem) viscut moltes d'altres. Per mi era la primera vegada que passava tant temps fora de casa, lluny dels meus i dels paisatges que estimo. Sincerament, al principi pensava que no seria capaç de sortir-me'n, i durant tot el primer semestre vaig estar més aviat trista. Sé que no el vaig aprofitar, i és de les coses que més em penedeixo d'haver fet, o més ben dit de no haver fet.

En aquest temps he après que sóc més forta del que em pensava, i que puc fer coses que em pensava que no podia fer. He après a creure una mica més en mi mateixa. He après a ser lluny i alhora a mantenir-me a prop. He après que amb vergonya no es va enlloc. He après xinès, és clar (tot i que menys del que hauria d'haver après, n'estic convençuda).

No he anat explicant el meu dia a dia al blog perquè no el considerava important, tampoc no he anat explicant anècdotes perquè pensava que potser només em farien gràcia a mi; però llavors per què coi em vaig embarcar en això? Ni jo mateixa no ho sé, però ara estic contenta d'haver-ho fet; perquè tinc aquesta eina que em permet fer una valoració escrita d'aquest temps.

Encara no s'ha acabat el semestre, i de fet encara em queda un bon tros fins al final, però crec que ja en puc fer una valoració. Aquest semestre ha estat tot el que no va ser el passat; no hi ha hagut patiment i no he tingut dies de plorera. Per què? Perquè vaig aconseguir mirar-me les coses des d'una perspectiva diferent, perquè si penses que tot va bé i que tot anirà bé... és més fàcil que tot vagi bé!

En aquest semestre he fet nous amics, he viatjat, he conegut altres racons de la ciutat... Com canvien les coses amb poc temps!

I potser tot és cosa d’actitud, o potser és que les coses havien d’anar així. La qüestió és que l’aventura s’acaba, i ara que gairebé hem arribat al fina els sentiments són contradictoris. Per una banda, les ganes de tornar hi són, i són importants a més a més; però, per l’altra, em sap greu separar-me de tot això d’aquí, sobretot de la gent que hi he conegut que potser no tornaré a veure més (esperem que no sigui així). Però, senyores i senyors… S’acosta l’estiu, i qui no té ganes que arribi?

Ara s’acaba (bé, d’aquí una mica més d’un mes) aquesta aventura, però segur que aviat en comença una altra; perquè… què és la vida si no una aventura entrelligada amb la següent??

Un petó i una abraçada des de Beijing, potser els següents ja seran des de casa!