Hola Hola!
Per aquí Tianjin la vida continua, sembla que el mal temps arriba el cap
de setmana, just quan decidim fer alguna cosa, de moment només fa mal temps, o
sigui dia lleig i gris però no plou així que podem gaudir una mica del dia.
Com ja sabre el dijous ja no teníem “tokedekeda” però va aparèixer un
paper nou de color vermell escrit tot en xinès.
La història comença amb dijous, tranquil·lament sopant un menjar molt
saludable: amanida de pasta amb enciam, pastanaga, tomàquet i tonyina. S’agraeix
aquest tipus de menjar perquè aquí tot és bastant fregit, tret d’algun plat, i
quan ens fem el sopar acabem comprant alguna cosa per fregir. Així que pensant
i rumiant vam decidir fer això. Ens va sortir boníssim, tot s’ha de dir J Després de sopar havíem
quedat amb les nostres amigues italianes a baix al lobby i de sobte ens truquen.
Ens diuen que han posat una nova norma a la residència. Agafeu-vos fort perquè
la cosa té tela... Entre setmana no podem ser fora de la nostra habitació més
tard de les 11 i el cap de setmana (que comença divendres) més tard de les 12.
Si incomplim aquesta norma més de 4 cops ens retiren el visat.
Un cop ens han comentat això, baixem immediatament a baix a veure què
passa. Ens tornen a dir el mateix i ens quedem: estan bojos o què!? Tots del
pal això és una tonteria, de què van, què ens volen tenir controladíssims aquí
o què (més del que segur ja ens tenen però que nosaltres no sabem). Aquella nit
tots vam anar a dormir bastant indignats.
Divendres al matí, a classe com sempre, sortint a menys vint de la
residència perquè el professor de listening com arribis 1 minut tard ja et fot
la bronca. La veritat és que és la primera classe de listening que surto més o
menys contenta J vaig pillar bastantes de les coses que deia i quan em va fer llegir en
veu alta unes paraules (que sempre, no sé perquè ens toca llegir als mateixos)
només em va corregir la meitat de una =) així que, potser, és que estic
millorant =)
Llavors vam tenir classe de speaking. Que va anar també prou bé, la dona
primer llegeix nosaltres repetim tots a l’hora, una mica caos i una mica avorrit
però bé. Després a la segona part ens fa fer frases amb algunes paraules i el
primer cop em mira del pal fes una frase, jo estava amb en marc i els dos ens miràvem
del plan “ens està demanant que fem una frase, oi?” doncs de totes les paraules
que va proposar per fer frases jo vaig dir una frase de cadascuna =) tot s’ha
de dir, aquesta profe transmet bastanta confiança, no vaig amb nervis com a la
classe de listening.
Va haver-hi una moment de la classe que la dona es va posar a parlar, i
ens va semblar entendre 2 coses: 1. Que és la nostra tutora (aquell dia al
passadís hi havia una llista amb alguns professors, els seus telèfons, el seus
mails, etc.) 2. Va parlar de la nova norma dels horaris. Va dir als japonesos
que sobretot que vigilessin i en general va dir que quan anéssim a sortir que vigiléssim
i que no ens fiquéssim en merders.
Sortim de classe amb la mentalitat de “iuhu! És divendres festa festa” I
efectivament, va haver-hi festa J tot comença amb el sopar,
super sa: biquinis i patates de bossa xD l’ariadna ens va deixar provar
biquinis amb baicon, prou bo, però vam acabar ben tips. Un cop vam sopar, vam
anar a preparar el nostre beuratge per la nit: KALIMOTXO! Vam comprar un vi
xinès (great wall) de 2 euros i coca-cola. Ho vam barrejar tot en una ampolla
de 5 litres i llavors ens ho vam repartir en ampolles més petites. Vam baixar a
baix al lobby i tothom ens deia: “què és això” “o que bo que està (les
italianes ens han dit que la setmana que ve s’apunten amb nosaltres a fer
calimotxo xD)” Total que vam veure una mica i després vam anar a agafar un taxi
per anar a helen’s (el bar internacional de moda xD). Com que érem 5 ens vam
haver de dividir en dos. Jo vaig anar amb la Judit i la Laura. Pugem al taxi,
jo pujo davant li dic a l’home l’adreça, sembla que la va mig entendre, i li
vaig dir que ens havíem de parar al segon pont. Li vaig dir del plan, hi ha 2
ponts, al primer no ens parem, ens parem al segon i el tio es va partir de mi,
no em pregunteu perquè perquè ni jo ni la Judit ni la laura ho sabem xD ens va
portar al lloc que tocava que és la cosa important.
Un cop a Helen’s ens vam trobar amb bastanta gent, vam estar allà una
estona i llavors ens van dir d’anar a Ali baba (si, si com ali baba y los
cuarenta ladrones xD) Ens hi va portar un noi xinès que és amic d’una amiga
nostra. Anàvem caminant i de cop i volta diu: ui! Crec que ens hem perdut. Però
per sort va anar a preguntar a un home que hi havia pel carrer i ens va guiar
bé.
El lloc estava bé, però massa fum (és que no sé si us ho havia dit o no,
però aquí a Xina es pot fumar en llocs tancats, ara que ja m’havia acostumat a
sortir de festa i que la roba no fes olor a tabac, doncs sant tornem-hi).
Posaven música internacional: beyonce, kesha, etc etc. I també hi havia mitja
Àfrica allà.
Quan va passar una estona vam decidir anar a Scarlet, una discoteca que
hi havia per allà. Però ens vam trobar amb un problema, que ningú no hi sabia
anar xD un noi americà, en Will, va entrar al local on érem a preguntar l’adreça
del lloc. Però clar amb la adreça no fèiem res així que havíem de preguntar-li
a algú. Vam veure unes xines i li vaig demanar el mòbil a en Will i els hi vaig
anar a preguntar com s’hi arribava. M’ho van dir i com que estava a prop, tots
xino-xano cap a Scarlet. Vam arribar allà, estava al tercer pis d’un edifici
que semblava que ho tenia tot pensat perquè a la planta baixa hi havia un
kentuchy fried chicken, per si t’entra la gana després de sortir de festa xD
pugem i abans de pujar ve una anècdota.
Si us pensàveu que la pinkie és pàmfila, ahir vaig conèixer a una encara
més pàmfila, és una noia francesa que ens xinès es diu mage (Margot o una cosa
així en francès). Jo anava a pujar l’ascensor i se’m posa al costat i em diu
com et diu. Li dic Meri. I em diu ets espanyola oi? De quina part. Li dic
Barcelona. I diu, ah jo tinc cosins a Catalunya. Jo pensant molt bé noia. Pensava
dic, a mira sembla maja i tot i llavors salta amb la “pregunta del millón”: el
teu nom sencer com és? Li dic Meritxell. I diu ah... i què vol dir? I jo em
quedo: què!? I em diu és que el meu nom és el nom d’una flor, sóc una flor. Jo
em vaig quedar del pal en serio m’estàs dient això? I la tia super feliç i
super orgullosa de ser una flor... en fi Bé, aquesta no va ser la única cosa
que diu “cal?” es va passar tot el camí d’ali baba a scarlet dient: “clar, és
que jo trobo molt a faltar el meu novio, és que quan fa 2 anys que dorms cada
nit amb una persona et costa allunyar-te, és que vull abraçar-lo, vull tocar-lo”,
que dius noia, jo també trobo a faltar al meu novio saps i no fa 2 anys que
estic amb ell. En fi...
Arribem a la sala, hi havia bastanta gent però encara s’hi podia
caminar. Vam començar a ballar perquè posàvem bona música. (fins i tot van
posar la cançó de Yo no quiero agua, yo quiero bebida xD) Estàvem ballant tots
tan tranquils i apareix “la reina de la noche”
Us preguntareu qui és? Doncs el meu americà, aquell que em cau tan
malament i que cada cop que el veig se’m posa una cara de”oh no! Ja és aquí!”.
El tiu anava taja no, el que ve després. Té una mania molt molesta d’arrimar-se
a totes les ties. Amb l’excusa que és gai aprofita al noi, perquè nosaltres
creiem que li agrada tot. Agafava a les noies les pujava, s’hi arrimava. Llavors
es va descordar la camisa, va pujar en una mena de plataforma. Bé, que el noi
anava fatal. Va venir un segurata perquè es posés la camisa, el tio no feia ni
cas, fins que un noi el va agafar i entre dos o tres noies li van posar la
camisa. Va tornar a pujar a la plataforma i perquè en marc, la laura i jo el
vam agafar, que sinó es mata allà mateix. I el que ens va costar aixecar-lo,
perquè és un tio que fa com 2 metres. Vam veure el panorama i ens vam canviar
de lloc. Vam trobar un raconet amb uns sofàs i ens vam quedar allà ballant. Vam
ballar fins que va arribar el moment, com sempre passa en totes les
discoteques, que comencem a posar música insuportable (van posar una mena de
rap o no sé què era allò en xinès, i jo pensant si si, ho entenc tot xD). Cap a
les 3 o així vam marxar ja cap a la residència.
Quan vam arribar a l residencia vam pensar: a veure què passa ara. Hi havia
un policia a la porta que ens va fer anar al mostrador de recepció a firmar.
Havíem de posar nom, número d’habitació, hora en què havíem entrar i motiu pel
qual havíem sortit. Nosaltres a motiu vam posar divertir-nos. Estàvem firmant
tots i entra “la reina de la noche” i li diu a en marc: que teniu “toque de
queda eh nois” i ens quedem tots “aquest tio és imbècil”. Nosaltres pensàvem
que aniria a firmar i marxa dient: “no em recordo del meu nom” i anava amb la
llengua enfora rient-se del plan “m’he escapat pringats”. Com podeu notar cada
dia l’aguanto menys xD
Això va ser tot, avui ens hem llevat, la laura abans que jo perquè es
veu que han vingut per canviar-nos els llençols, han picat un parell de cops a
la porta, la laura els hi ha obert i han preguntat “us canviem els llençols?”,
la laura ha dit que no i ha tornat a dins. Tot això ha passat mentre jo dormia,
que no me n’he enterat de res XD tenia
el son ben profund jajaja
Hem dinat i aquesta tarda segurament anirem a un carrer de botigues que
hi ha aquí a Tianjin a veure si trobem alguna cosa interessant, és que em vull
comprar un bolso, a veure si en trobi un que s’ajusti al meu gust i a les meves
necessitats =)
Ja sabem què farem la setmana de vacances: anirem a Beijing =) volíem
anar a Shanghai, però els bitllets eren caríssim així que anirem a Beijing a
visitar coses i potser un cop allà algun dia ens movem per anar a visitar algun
poble del voltant o alguna cosa així.
Ah si, se m’oblidava, ahir vaig fer la meva primera migdiada a xina =)
una horeta després de dinar J que bé que vaig dormir xD
De moment això és tot,
Demà diumenge, a veure si treballem una mica xD hem tornat a quedar amb
les xineses i poca cosa més. A tornar a començar la setmana.
Espero que us hagi agradat aquesta nova entrada i, una vegada més, moltes
gràcies per seguir-nos =)
Un petó i una abraçada ben forta =)
Meri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada