Ei família, com va?
Ara feia temps que no escrivia però és que
tampoc no he tingut massa temps de seure per a pensar i fer-ho.
Per aquí tot va molt bé com sempre, l’única cosa
preocupant són els alts nivells de contaminació, fa uns dies semblava que havia
baixat però de cop va començar a pujar (fins al punt d’estar més contaminats
que a Beijing) i ara ja estem a límits bastant alts, així que avui toca sortir
amb la màscara (que per alguna cosa ens les vam comprar).
Les classes van molt bé, ens posen bastanta
feina, ara ens fan fer redaccions voluntàries. Jo les faig perquè també és una
manera de millorar l’oral i en una llengua s’ha de saber escriure alguna cosa
més que 4 frases. Seguim estudiant vocabulari com a bojos però la veritat és
que estic molt contenta perquè tinc la sensació que encara aprenc molt més i
que continuo avançant, que és el meu principal objectiu aquí.
Anècdotes de classe, n’hi ha alguna. Hi ha un
bon rotllo a la classe que és genial. Comparat amb el semestre passat rodejat
de russos malcarats, aquest semestre a la nostra classe predomina l’alegria i
la vitalitat asiàtica, concretament, coreana, i ens ho han encomanat a tots. Hi
ha tan bon rotllo fins al punt que, l’altre dia, estàvem a classe de 听力 (listening) i ens va
deixar, com sempre 5 minuts de pausa. Tots al mig de la classe xerrant, que si
el menjar coreà no sé què, que qui va a fer esport els dimarts, etc. La veritat
és que estic molt contenta amb els meus nous companys.
Però no tot és tan ideal, sempre estan els
ZASCAS! De la professora de 精读 (intensive
Reading) l’latre dia de cop i volta diu: clar és que vosaltres, els europeus i
els americans us passa molt que quan llegiu un text esteu més preocupats de
llegir bé, que no d’entendre el que llegiu i moltes vegades no ho enteneu. PAM!
I es va quedar més ample que llarga. Un altre: és que als que no sou asiàtics
moltes vegades us passa si veieu 应 ja
us penseu que ha de ser 应该, però existeixen altres
combinacions (no em diguis, el xinès una llengua que té 50 maneres de dir
immediatament i que gairebé tots els caràcters es combinen entre ells...) en
fi, a veure quina serà la següent xD
Però no tot és estudiar, per aquí també tenim
festa! La setmana passada va ser l’aniversari de la Carolina i clar, era festa
obligatòria! Al migdia vam anar a dinar al Helen’s (una pizza boníssima) i a la
tarda nosaltres li teníem preparada una sorpresa. Vam comprar una mena de pa de
pessic i vam tallar-lo en 22 trossos per a fer un 22 i posar una vela sobre
cadascun i així que bufés 22 veles. Llavors li vam comprar un joc que volia i
li vam fer una postal amb fotos. Ho volíem fer en plan sorpresa i vam pensar:
passem un paper per sota la porta amb un missatge de felicitats, surt al
passadís. Fins aquí tot bé, després vam veure que la porta estava oberta i vam
dir “fem una avió de paper”. Llavors veiem a la fiamma i ens diu que la
Carolina està dormint. Total que vam pensar li tirem l’avió de paper al cap i
que es desperti. Vaig entrar jo a tirar l’avió i de cop obre els ulls, tiro
l’avió i surto corrents. Resposta de la carolina: “Que hacen? Espero tengo que
leer el papel? De verdad tengo que salir al pasillo?” I nosaltres des de fora:
va venga sal. Li vam cantar el “cumpleaños feliz” i va bufar les espelmes. Per
la nit tocava festa: Qbar! (as always) + meishanis. Vam passar una molt bona
nit J
també va venir la tània a celebrar l’aniversari :D
Aquest cap de setmana també hem anat a Qbar (si,
som persones de costums xD). Moments mítics de la nit: Jo, enmig d’una rotllana
dalt de l’escenari rodejada de coreans, japonesos, etc etc seguint-me mentre
ballàvem la cançó de “toh lo malo echa pa’lla” (no sé si es diu així la cançó
però és el que diu xD. Un altre moment: jo ja vaig introduir el ball de danza
kuduro als meus amics d’aquí, doncs bé, nosaltres allà tots sincronitzats ballant
i els que estaven dalt de l’escenari mirant-nos i intentant fer el que fèiem
nosaltres, boníssim xD com sempre, hi ha els típics que els veus a venir d’una
hora lluny, que estàs tranquil·lament ballant i venen: com et dius? D’on ets?
Es posen a ballar com qui no vol la cosa, es van apropant fins que tu ja veus
de què va la història i marxes amb qualsevol excusa (i llavors veus que el
mateix que ha fet amb tu ho va provant amb totes les noies que va trobant xD).
Sí, un egipci, que es deia Mou o alguna cosa així, va venir a ballar amb mi xD
un altre moment mític de la nit: anem l’ari i jo a demanar-li música al DJ (que
parla espanyol) i em diu: “la semana que viene cuando vengas traeme un pen con
la música que quieres y yo la pongo”. Ja som VIP xD
En resum, una gran nit, com gairebé totes les
que passem aquí.
Ahir vam anar a sopar fora, al pizza hut i
després a menjar uns SPANISH CHURROS xD bastant bons, tot s’ha de dir, però els
xinesos això del got amb la xocolata a part sembla que encara no els hi
arribat, et fiquen una mica de xocolata per sobre els xurros i vinga.
Altres anècdotes gracioses: el dijous a la tarda
anàvem a classe de 听力 (listening),
estàvem al vestíbul de l’esdifici decidint per quin ascensor pujàvem i, de
sobte, ens adonem que un xinès (que feia bastanta por) ens estava seguint. De
cop i volta, es posa a parlar amb nosaltres, que d’on som, a quina classe anem,
etc. Es puja amb nosaltres a l’ascensor i continua parlant. Ens baixem al pis
que tocava i també va baixar (per sort va tornar a pujar a l’ascensor). Ja
pensàvem que vindria amb nosaltres a classe xD
Ah, se m’oblidava, el divendres, tornant de
festa, entrem i com de costum estàvem passant bastant del tema de firmar (si,
ens fan firmar si arribem més tard de les 12 de la nit). Vam entrar com sempre
i de cop, el de la recepció (que no el vigilant, que estava més adormit el
pobre) comença a cridar-nos, fins al punt que no el podíem ignorar. Les nostres
firmes: tot de guixarots xD (en fi, no he vist cosa més inútil, però bé, al
senyor li feia il·lusió xD)
El fred, sembla que no acaba de marxar, fins al
punt d’haver de dormir amb les tèrmiques, mitjons, polar (gairebé com quan
anava de campaments i dormia en tendes). Esperem que ara que comença l’abril
comencin a pujar una mica les temperatures perquè sinó acabarem tots ben
constipats.
La setmana que ve tenim 4 dies de festa! Visca!
Ja tocava! Segurament anirem a visitar un lloc que es diu Datong (que hi ha
grutes i un temple penjat), per les fotos es veu bonic. M’agradaria penjar
fotos, però la connexió a internet aquí cada dia va pitjor i penjar una foto és
gairebé impossible. (també us dec fotos del zoo de Beijing, però tot arribarà,
no patiu xD)
I crec que això és tot,
Espero que tot us vagi molt bé i que hagueu
passat una molt bona setmana santa
P.D: el títol de l'entrada és una expressió que s'utilitza per a referir-se a una cosa bonica que no serveix per a res
Petons J
梦兰
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada