fideus, òpera i party party!!! :)

Ei! Com anem?

Per aquí tirem endavant, anem fent J comença a fer bastant fred, però bé, espero que ho superem xD

Aquesta setmana, ha estat una setmana de bastantes aventures que ara mateix us explicaré: hi ha aventures amb fideus, amb l’òpera, festes, feina, classes... bé, sé que esteu impacients xD així que començaré

Primer l’aventura amb els fideus i el silkie. Vam anar a un restaurant que està aquí, a prop del campus, per a menjar jiaozi. És un restaurant que en fan de tot tipus i bastant bons. Entrem, seiem una taula i comencem a mirar les fotos dels plats.... no voleu saber la cara que vaig fer quan quasi totes les fotos de carn eren d’un ocell que es diu silkie (busqueu-lo a google, és esgarrifós, per mi és clar XD segur que hi ha gent que li agrada jajaja) Vam mirar com es deia el pollastre aquest per no demanar cap plat que en tingués. Total, vam demanar tres tipus de jiaozi i alguns plats més. Un plat veniu amb un ou negre (que nosaltres pensàvem, buah, això és ou de silkie o alguna cosa així xD però les nostres companyes de tàndem ens van explicar que és un ou amb tè, o sigui que a l’aigua per a bullir l’ou li posen tè.... aquests xineses inventen unes coses...) I aquí bé, el moment del fideu. Estava jo, tan tranquil·la, ficant-me fideus al meu vol, quan de sobte, deixo el plat de fideus sobre la taula i pam! Tots els fideus per sobre, bé, tots no, quasi tots xD la Judit va estar rient de mi tota la tarda però no passa res xD vaig arribar a casa i ho vaig rentar tot immediatament. En fi...

La segona aventura va passar el dimecres, amb la classe de l’òpera de Beijing. Jo al principi no les tenia totes d’anar-hi perquè pensava, pot ser bastant conyàs, però llavors vaig pensar, calla, que si ens posen un vídeo de l’òpera de Beijing pot ser boníssim (busqueu-ho al youtube i m’entendreu xD). Total, arribem a classe, i hi havia una senyora (la professora) explicant els personatges de l’òpera, la roba que portaven... tot això en xinès, evidentment. Jo ja estava pensant, com es passi tota la hora i mitja així morirem. Però de sobte treu un CD. Se’m va il·luminar la cara de cop xD però va dir que no el podia posar perquè no tenia res. Total que es gira, va a la pissarra i escriu com una estrofa. Acaba d’escriure i es posa a cantar. Total que jo ja començo a riure. Jo estava a la fila del darrere del tot amb en Marc i la Carolina. Estava plorant de tan riure quan de sobre la senyora diu, i ara vosaltres. Allò ja em va matar. La senyora cantant, nosaltres repetint, boníssim xD Després es va posar a ballar... i clar, com que no volia ballar sola va dir, ara vosaltres amb mi. Ens va ensenyar alguns passos de ball. Mare meva, pensava que em moria de tan riure xD per acabar-ho d’adobar, ens va fer com una petita representació i llavors va treure com unes llances (que les feia girar i ballava amb elles) i ens va convidar a nosaltres a que ho provéssim. Total vaig sortir, evidentment xD, i quasi no podia ni girar la llança, però la senyora em va dir que al final ho havia fet prou bé XD en fi, jo fent el ridícul, com sempre jajaja d’aquí un parell de setmanes és la segona classe, que ens ensenyaran a fer expressions facials.... no cal que digui, que promet bastant xD

A tàndem, anem millorant, mica en mica anem parlant una mica més i les noies ara ens parlen més en xinès, total que crec que és una de les millors coses que podem fer per començar a deixar-nos anar i per poder afrontar les mil i una situacions que ens anem trobant en aquest país.

La següent aventura, dijous (com veieu anem a aventura per dia xD). A les 8 teníem classe de listening. Arribem i estaven alguns companys nostres fora de la classe, mirem per la porta de la classe i estava plena de xinesos. Nosaltres pensàvem, bé, ara marxaran i entrarem a classe. De cop i volta, arriba el nostre profe (en mingpai laoshi) entra a la classe i surt tot enfadat, que resulta que ens havien robat l’aula. Tots allà esperant, fins que una noia japonesa ve i ens diu que ha trobat una classe. Li va a dir al profe i ell va i li diu, no, aquesta és la meva classe i jo d’aquí no em moc. De cop i volta marxa. Així que nosaltres decidim anar a la cafeteria i unes noies japoneses ens diuen que ja ens avisaran si anem a fer classe o no. Al cap d’uns 20 minuts (que nosaltres ja estàvem jugant a cartes xD) apareixen i ens diuen que hem de pujar al pis 10. Per mitja hora de classe.... pugem, l’home entre i es disculpa amb nosaltres. Llegim les paraules de la unitat, per variar, va dir el meu nom i de sobte salta i em pregunta: ets italiana? I jo no, sóc d’espanya. Se’m queda mirant i llegeixo. Totes bé J estic molt orgullós de mi mateixa jajaja

El dijous, també, vam anar a dinar amb tots els de la classe. Va estar força bé, vam anar al xinès de la tercera planta de la cantina. Ens van posar en tres taules rodones en una sala com privada. Quan vam entrar, tots els xinesos mirant-nos, ens vam quedar mirant a uns, els vam saludar i es van posar a saltar.... tot surrealista xD però el dinar va anar bé, ens vam socialitzar amb alguns companys japonesos i amb alguns russos, no amb tots, perquè n’hi ha cada un que dius “noia, més simpàtica no podies ser....” però bé, va anar bé J

Ara ve l’aventura de divendres. Estàvem a classe de speaking. I de cop i volta la dona deixa anar així tan tranquil·la, que el dia 26 d’octubre tenim examen... però això no és el pitjor de tot xD el pitjor és en què consisteix l’examen.... hem d’agafar un tros d’una obra de teatre, memoritzar-lo i representar-lo.... en fi.... una bogeria xD a més a més, hem de preparar una exposició de les vacances .. bé, que estem enfeinats xD

Per la tarda em truquen de la feina que l’endemà haig d’anar a la central perquè ens volien fer un trainning. Que m’havia de trucar un noi ucraïnès que ens hi havia d’acompanyar (més endavant us explicaré aquesta aventura).

Al vespre va ser bastant tranquil, vam anar al helen’s a prendre alguna cosa, vam estar xerrant, quan, de sobte.... posen la macarena xD us podeu imaginar el que vam fer no? Doncs si, ens vam posar a ballar la macarena xD Després cap a la 1 o així vam marxar cap a casa, perquè estàvem cansadíssimes (malgrat que  a la tarda vaig fer una migdiada d’una hora xD). Vam arribar a la residència i, com no, ens van fer firmar. El policia dormia, però la de recepció no i ens va dir veniu que heu de firmar, i clar, no era plan de passar d’ella. Així que vam firmar i vam anar a dormir.

A l’endemà, dissabte, o sigui, ahir. Em llevo tranquil·lament, esmorzo, anem a dinar i cap a la feina. Vam quedar tots al lobby, havíem d’anar el noi ucraïnès (sirgai, el nom més típic no podia ser) i dues noies espanyoles que ja coneixia. Vam anar a agafar el metro. Mirem la parada i estava com a l’altra punta de la ciutat. Total més d’una hora per a arribar-hi. Quan arribem un xinès ens estava esperant amb un cotxe per a portar-nos al lloc. Arribem, entrem, ens expliquen les condicions i on havíem d’anar i tal. El lloc estava a una hora de la nostra residència.... havíem d’agafar metro i taxi.... i nosaltres vam dir: per 1h i 30’ de classe, perdre 2hores entre anar i tornar (anant bé, perquè si hi ha trànsit o has d’esperar al metro encara és més), i pel sou que ens oferiu doncs no.... la dona insistint que només es trigava mitja hora, però vam estar mirant a google maps i de mitja hora no tenia res.... així que vam dir que no a la feina, ja trobarem alguna altra cosa. Però clar, ens va fer ràbia perquè vam estar com una hora discutint allà, i després vam tornar amb bus, que vam trigar 2 hores gairebé..... bé, que vaig perdre el dissabte per la tarda.

En arribar vaig berenar perquè estava que em desmaiava. I llavors a preparar-nos, perquè en George, un professor (nostre no xD és un professor que ensenya anglès als xinesos) ens va convidar a casa seva a la seva festa d’aniversari. Total vam comprar una hamburguesa i vam anar cap a la festa. Allà ens van convidar a la beguda, hi havia música, força gent.... ens ho vam passar molt bé, ara bé, no voleu saber com va acabar la cassa... El nostra amic americà, Peiton ens va ensenyar un pas de ball, de tipus rap o una cosa així, que a l’Ari i a mi ens va costar una mica de pillar, però al final unes cracks xD (bé, més o menys jajaja), allà també vam conèixer els dos professors d’espanyol d’aquí la universitat, molt majos. Un ens diu: “Us quedareu per aquí molt de temps per a perfeccionar el xinès, no?” (jo li vaig dir, no, només un any i cap a casa, al igual em quedo aquí més temps xD sé que un dia o altre tornaré a xina, però no per fer una estada tan llarga ni molt menys xD) i l’altre ens diu “Aquí a l’hivern morireu perquè fa molt fred, quasi no es pot ni sortir al carrer” (i jo pensant, no em diguis, ahir ja anava amb una samarreta de màniga de llarga, una jaqueta, un jersei, el buff i un mocador xD un noi em va dir que després a Scarlett em moriria de calor. Jo li vaig dir que ja ho sabia, però és que al carrer hi feia fred. Total, després de la festa a casa d’en George, vam anar cap a Scarlett a ballar més J ens van posar cançons com danza kuduro, waka-waka, ai seu te pego, lovumba bé, temazos xD va estar força bé, cap a dos quarts de quatre, vam decidir que ja hi havia prou festa i vam marxar cap a la uni.

Vam pujar a un taxi l’ari, la Judit i jo. Pugem li diem on volem anar. Fins aquí tot perfecte. De cop i volta l’ari xiula i l’home se la mira com “es pot saber què fas?” i és que resulta que a xina les dones no poden xiular, només xiulen els homes (xiulen, entre cometes, perquè no xiulen com nosaltres, xiulen com xuclant). Llavors ens pregunta: d’on sou? Nosaltres d’espanya. I diu.... Ah.. Barça! I nosaltres si, barça, barça, som de barcelona. I diu, a mi m’encanta el barça, el messi i el pujol. Allà nosaltres flipant. De cop i volta fa com un gest estrany i l’ari diu Esgrima? I jo dic toros? I diu si, toros... i nosaltres, no, això a nosaltres no ens agrada. L’home: ai, com pot ser si els vestits són molt macos. En fi, arribem a la uni i ens diu 11 yuans. Li anàvem a donar i diu: bé, no 10 que sou del barça. Total que ens va rebaixar 1 yuan per ser del barça xD

Quan arribem al nostre edifici diem: “va, hem d’entrar en silenci perquè el guàrdia està dormint i el de recepció escoltant música”. Total entrem, el guàrdia fa com que s’aixeca i nosaltres ràpid cap a l’ascensor. Total, que no vam firmar J Vam arribar a l’habitació i cap a dormir.

Aquest matí a les 10 han vingut les pesades a canviar els llençols. Ens hem llevat, ens els han canviat i hem tornat a dormir xD i ara hauríem de fer alguna cosa de profit, que aquesta tarda tenim tàndem i demà classe (matí i tarda, que hem de recuperar, perquè aquesta setmana la senyora no hi era i hem tingut, quasi tots els dies només una classe xD)

En fi, crec que això és tot,

Com veieu aquí les coses van bé, però no vol dir que no enyori la gent de Catalunya, les festes catalanes, l’esplai, mil i una coses, però bé, quan menys us ho espereu ja tornaré a ser a casa J

Un petó J

Cuideu-vos i gaudiu la vida J

Meri