Beijing =)

Hola Hola! =)

Primer de tot, disculpeu per l’absència d’informació d’aquests dies, és que he estat enfeinada.

Doncs bé, com ja sabeu, i si no ho sabeu ja us ho dic, la setmana passada, el dimarts vam anar cap a Beijing. Abans de marxar, el diumenge a la tarda, vam anar a comprar el bitllets de tren... si us dic on el vam comprar no us ho creureu xD en una fruiteria, allà entre moniatos, cogombres i cols vam comprar els bitllets. No ens van timar, els bitllets eren autèntics i tot va sortir bé.

Dilluns a la tarda estàvem tan tranquils comprant al super quan, de cop i volta, em sona el mòbil. Era un número xinès. Tota estranyada el vaig agafar. Eren els de recepció, us reproduiré la conversa:

-          Hola, 梦兰?

-          Si, sóc jo

-          On estàs?

-          Al super comprant

-          I no estàs a Beijing?

-          No, marxo demà

-          També marxes amb els altres espanyols

-          Si

-          Molt bé, adéu

Em quedo flipant i al cap de1 minut torna a sonar el mòbil. Eren ells un altre cop: “Aquí hi ha el nom de tres italianes, també venen amb vosaltres?”. I jo: “si, venen amb nosaltres”. I em diuen “segur?”, i jo “si, segur, adéu”. Més controlats impossible eh...

Però bé, el dimarts, ens vam llevar d’hora per a anar cap a l’estació a agafar el tren. L’estació crec que no cal que us digui que és enorme, els problemes que vam tenir per trobar la porta per a entrar. Un cop la vam trobar vam haver de passar un control i tot, tipus aeroport. A l’estació vam esmorzar i cap al tren. Una gentada, que no us la podeu ni imaginar (però res comparat amb el que ens esperava a Beijing). El tren super còmode, teníem el seient reservat, hi havia revistes, “Bueno, bonito, barato” XD

Un cop arribats a Beijing vam pensar que seria bo poder comprar ja els bitllets de tornada. Total que vam anar a una taquilla, però hi havia massa gent i vam veure que també es podia fer amb les màquines així que vam sortir de la cua i vam anar cap a la màquina. Tot anava bé fins que ens demanaven una mena de “dni xinès”, que evidentment no tenim, així que vam haver de tornar a anar a la taquilla. Amb l’home que ens va vendre els bitllets ens vam entendre més o menys bé (és que l’accent de Beijing i el de Tianjin no acaba de ser del tot igual xD) i al cap d’una hora de rellotge vam poder comprar els nostres bitllets.

Després vam anar a comprar una targeta per als transports per no haver d’estar cada cop comprant bitllets de metro, bus, etc. (la veritat és que altres coses no, però el transport públic a xina té el seu què).

Vam anar a agafar el metro per a anar a l’hotel.... us podeu imaginar l’aventura, no trobàvem el lloc, vam preguntar a uns turistes que anaven amb un mapa a veure si el podíem mirar... una odissea, però al final el vam trobar. No era res de l’altre món però com a mínim estava mínimament net, tenia tovallola (però per si de cas vam fer servir la nostra), venien a netejar cada dia, hi havia wifi gratis i estava força a prop del metro.

Un cop ens vam instal·lar vam anar a 王府井Wangfujin, un carrer de tendes immens, més gran que  平江到Pingjiangdao (carrer de tendes de Tianjin). Allà vam fer un tomb i vam anar a un centre comercial a dinar. Un dels menjars més picants que he menjat mai, no estava gens bo. Com que ens havíem quedat amb gana vam anar a buscar un postre: era com un batut de xocolata amb perles (toves, no sigueu animals xD). Estava molt bo, però atipava massa.

Mentre ens estàvem prenent el batut, sona el mòbil, era la Tània J i va ser el dimarts a la tarda quan les companyes de blog es van trobar J a l’entrada del carrer on vénen insectes i derivats per menjar (escorpins, formigues, estrelles de mar, cavallets de mar.... els típics àpats, sento dir-vos que no, no ho vaig tastar em feia massa angunia).

Al cap d’una estona vam decidir anar cap al mercat de la seda només a xafardejar, perquè teníem planejat anar-hi el divendres per a comprar. Un mercat immens amb un munt de coses. I, el més divertit de tot, és que pots regatejar, a tu et diuen un preu i el pots baixar, i, si arribes a un bon tracte doncs això que guanyes J

Al vespre, com que vam sortir cap a les 9 del mercat de la seda, i tots els restaurant estaven tancats, vam haver de sopar a un Kentuchy fried chicken (s’agraeixen les patates amb sal J que a Tianjin sembla que la sal no existeix xD)

El dimecres, vam matinar i amb les piles més o menys carregades vam anar a veure el 雍和宫 lama temple. Estava prou bé, potser massa budes pel meu gust però el lloc era bonic. Vam veure un buda enorme, que fins i tot està al llibre guiness dels records, que feia uns 18 metres (no sabem si 18 o 23, perquè segons on miraves et posava una cosa o una altra), impressionant.

Vam agafar el metro per a apropar-nos a la zona del nostre proper destí i, pam, sorpresa! Aquí els nens pixen al metro, però no a l’estació, no, dins el metro, amb el metro en marxa.... aquests xinesos i l’higiene no són gaire amics xD Doncs bé, vam baixar del metro i vam anar a un centre comercial, pijo no el que ve després, un luxe, unes coses... vam anar a menjar curri, molt bo i 0 picant .

Un cop vam acabar de dinar vam anar a agafar el nostre primer taxi a Beijing. Prou bé, vam anar a un carrer que es diu 789. És un carrer com d’art, hi ha tot d’escultures estranyes pel carrer algunes exposicions, botigues de coses artístiques. Ho valoro com curiós. Un cop vam veure més o menys el que hi havia per allà vam anar al北京奧林匹克公園parc olímpic, un lloc molt bonic (malgrat que fos de nit). Vam veure un llac i ens vam tornar a trobar amb els nostres amics de Beijing J Que venien acompanyats d’un xinès que havien conegut al metro i que se’ls hi havia acoplat. Aquests xinesos els hi dius hola i ja es pensen que som amics per a tota la vida... en fi. De sobte, mirem cap al llac i comença a sortir aigua de color (un espectacle maquíssim, vaig fer un vídeo, però no crec que el pugui penjar al facebook, potser al gener quan torni a casa xD). Després vam anar a veure l’estadi (que també vam haver de passar un control per a accedir al recinte) i allà ens va passar una cosa... volíem fer una foto de grup davant l’estadi i li vam demanar a un xinès que ens la fes, de sobte apareix una xina amb unes banyes al cap i es posa a la foto, comencen a aparèixer tot de xinesos que ens estaven fent fotos i de sobte, la laura ens diu “mireu”, tenia un bebè sobre el cap, el pare aguantant-lo perquè sortís amb nosaltres a la foto... molt fort tot plegat XD és que aquí cada vegada que ens posàvem junts per a fer una foto sortien 10 xinesos de sota les pedres i ens feien fotos (ho vam convertir en un joc i fèiem competició de a veure quantes fotos ens feien al llarg del dia, el nostre records, ratlla la trentena, però hi ha algú que ens va superar.... ja sabreu qui més endavant ;) )

Llavors vam sortir i vam anar a sopar al Mcdonalds (com podeu veure a Beijing vam menjar molt sa xD). Vam anar a agafar el metro.... una bogeria, una mà de gent, tothom corrent perquè tancaven el metro... mare de déu.... però bé, per sort, vam arribar bé a l’hotel.

L’endemà, dijous, encara vam matinar més perquè havíem d’anar a la 故宫ciutat prohibida. Una passada, una mà de gent impressionant, però el lloc estava molt bé. Ara bé, hi havia com uns petits edificis que podies entrar per a veure coses... doncs no vam entrar a cap. Vam intentar entrar a un, tot d’empentes, cops de colze, una bogeria... i només per veure un tro, que dius, cal? Vam fer un tomb ven llarg i després vam anar a天安门tiananmen. Aquí vam veure dues coses curioses. La primera, un nen cagant en una basura i una senyora mirant. La segona, aquí ve el que ens ha superat en nombre de fotos en un dia, un africà com de dos metres d’alçada, estava tot rodejat de xinesos el pobre noi, tots allà com paparazzis fent-li fotos, fent-se fotos amb ell, el pobre noi volia fugir i no el deixaven. Estan ben bojos aquesta gent.

Anàvem caminant pel carrer i un xinès (un guia) se’m posa al costat i em diu que si vull anar a veure la gran muralla. Jo li dic que no en xinès, se’m queda mirant i em diu “que parles xinès”, jo li dic “una mica, és que estudio a Tianjin”. I salta el boig i em diu: Doncs parles molt bé xinès. Jo pensant, a veure noi, t’he dit una frase, no em pots dir que parlo molt bé xinès. Els xinesos flipen quan els hi diem ni que sigui una paraula en xinès xD

Després d’això vam anar a北海公园 Beihai, un parc molt bonic, enorme, però molt bonic. Hi havia un home que escrivia caràcters a terra amb un pinzell i aigua, molt curiós.

Llavors, se’ns va anar la castanya. Havíem d’agafar un taxi per tornar al metro, però tots els taxis ens volien timar, així que ens vam posar a caminar i a caminar. Havíem quedat a Wangfujin amb un amic del marc i la laura així que anàvem tirant cap avall. Vam tirar tant que hi vam arribar caminant (si voleu saber la distancia, mireu a google maps.... una bogeria).

Després havíem quedat amb els de Beijing per anar a sopar Pato Pequín. Total que vam agafar el metro per a anar a l’altra punta de Beijing. Arribem al lloc i pam, tancaven en mitja hora i clar ja no donava temps per menjar (eren les 8.30 de la nit, aquests xinesos pleguen massa d’hora...), així que vam acabar sopant al mr pizza (on hem descobert que ens fan descompte amb el carnet d’estudiant). Una pizza prou bona J la dona quan veia que demanàvem una pizza per cap ens deia: però una pizza és molt per un de sol i nosaltres li diem, som estrangers, això no és molt xD.

Quasi a punt de morir xD vam tornar a l’hotel més cansats que mai i, com que a l’endemà, només teníem planejat visitar una cosa, vam decidir que dormiríem una miqueta més J

Divendres, ens llevem, una mica més tard, i anem cap a颐和园 Palacio de Verano. Primer apunt curiós, la traducció molt ben feta eh xD aquí no hi diu res d’estiu, 颐 (vol dir galta o cuidar d’un mateix) i 和 (pau, entre d’altres significats). En fi, que no sé com van arribar a Palacio de verano xD. Els xinesos això de traduir a l’anglès no ho porten massa bé, hi havia cada cartell i cada nom que dius... no,no,no,no.... vam estar caminant 6 hores, quasi res, pujades i baixades, semblava una excursió per la muntanya. Ara, tot s’ha de dir, paga la pena de veure-ho. Vam descobrir una cosa fastigosa.... gelat de pèsol, quins fastig! xD Vam dinar un paquet de galetes i un mcpollo del mcdonalds xD i llavors cap al mercado de la seda J

A regatejar! J em vaig comprar un parell de botes (unes llargues fins el genoll, i unes altres fins a una mica més de mitja cama ben peludetes per l’hivern) i un abric + polar... tot això em va costar.... 70€! Encara estic flipant xD el dimarts també em vaig comprar unes vans per uns 7 euros. M’encanta això de poder discutir el preu. Perquè al principi et diuen un preu desorbitat, i, clar, si veuen que parles xinès et fan descompte, si els hi dius que ets estudiant també, si et negues a pujar més el preu i veuen que marxes sense comprar (normalment) t’accepten el preu que tu dius, dintre dels límits de la normalitat és clar xD

Tots ben carregats, vam tornar a l’hotel a descansar.

Dissabte, últim dia a Beijing. Vam quedar amb una amiga xinesa d’en marc que ens va ensenyar una zona de Hutongs (són uns carrerons petits típics de Beijing) força bonics. Després de fer el tomb, vam tornar cap a l’hotel, vam agafar les maletes i cap a l’estació per a tornar a Tianjin.

La tornada va anar tot perfecte, 0 accidents. Quan vam arribar a la residència va ser com: ja som a casa J ens va fer il·lusió i tot, anàvem tots amb unes cares de oh mira la nostra habitació, mira els peixos de la peixera, el lobby, la gent que ens anàvem trobant...

Vam desfer les maletes i al cap d’una “estoneta” van arribar la Tània, la Mariona i l’ester (estudiants de Beijing i de la UAB). Es van instal·lar a l’habitació, vam anar a sopar, i vam fer una mica de tertúlia al lobby tot jugant a l’uno.

A l’endemà, vam anar a 古文化街 Guwenhuajie, un carrero n hi ha tot de paradetes per a comprar records i coses típiques de Xina i de Tianjin. Molt més barat que a Beijing, així que ja sabem on comprarem els records xD

Vam fer un tomb i vam tornar per a anar a dinar. Llavors vam omplir uns papers que molt amablement ens van portar des de Beijing, per a registrar-nos al consulat i per a demanar el vot per correu (si, votarem a les eleccions de novembre).

Llavors en marc, la laura i jo vam anar a fer tàndem i ens vam acomiadar. A Tàndem vam estar parlant una mica d’això, una mica d’allò, no vam fer gaire feina xD ens van portar uns caramels molt bons, que tenien gust com a nocilla amb alguna altra cosa, però molt bo molt bo J

Al vespre vam anar a dormir, tan d’hora com vam poder perquè a l’endemà tocava classe.

Dilluns, només vam tenir una classe, perquè com que la senyora ja ens va dir que no hi seria doncs classe de 8 a 9.40 i després lliures! J vam anar a pagar la residència, vam netejar l’habitació, vam posar un parell de rentadores.... bé, que vam aprofitar el temps. Per la tarda vam estar estudiant (tornem a la rutina) i vam anar a comprar per a fer el sopar (amanida de pasta amb pastanaga, enciam, tomàquet i tonyina).

Avui, dimarts, doncs també hem tingut només una classe, que per sort, l’home no ha avançat gaire perquè ahir no ens va donar gaire temps de preparar tot el tema xD Quan hem sortit hem anat a Tesco a xafardejar la roba d’hivern, hi ha algunes coses que estan prou bé. Ahir em vaig comprar 4 parells de mitjons per menys de 3 euros xD (dos d’ositos, un de un bob esponja estrany i un altre d’unes cireres xD).

I avui al migdia, ara fa pocs minuts, m’han trucat al mòbil.... tinc una petita feina J una noia colombiana, la Ximena, em va dir que estaven buscant profes d’anglès, només per a anar 1h30’ cada dimarts. Jo li vaig dir que m’ho havia de rumiar, que no ho tenia clar. Avui m’han trucat, m’han explicat el què i he acceptat. No sé quan he de començar, ara ens han de fer un training. Només haig de parlar en anglès, així que no necessito el xinès xD com que la ximena hi va he pensat pot estar bé, cobro 100 yuans l’hora (12.5€, com el que cobrava a Cardedeu). Així que prou bé. Els hi he comentat que potser falto, perquè en principi és per a tot l’any, però clar al gener no hi seré i m’han dit que cap problema. Que només haig d’avisar i que com que tenen altres professors algú em pot substituir i després em torno a incorporar. Així que, ja us aniré informant a veure què tal va la cosa xD

Res, de moment, això és tot, avui déu n’hi do la parrafada, necessitareu una bona estona xD

Espero que us resulti tot interessant J i que gaudiu del blog tan o més del que gaudeixo jo escrivint-lo J

Cuideu-vos molt

Un petó des de Tianjin (Xina)

Meri